La Juve que fabrica Pirlo
Es declara amant del joc de posició en la tesi amb què va obtenir el títol de tècnic s'inspira en el Barça de Cruyff i Guardiola H
Andrea Pirlo té el privilegi de traslladar la teoria a la pràctica en el millor escenari possible. La llegenda italiana dirigeix tota una Juventus només uns mesos després d'haver obtingut el títol d'entrenador professional. La seva immensa carrera futbolística (755 partits en el Brescia, Inter, Reggiana, Milan, Juve i New York City; 20 títols, tres Eurocopes i tres Mundials disputats...) havia d'escurçar el seu període de meritoriatge al mínim, i un rampell del propietari i president del club torinès, Andrea Agnelli, l'ha eliminat del tot.
Va ser fitxat, tot just acabar el curs, per dirigir el filial i rodarse com a tècnic de futur. Ni 10 dies va estar amb els joves. L'eliminació el 7 d'agost davant l'Olympique de Lió en els vuitens de la Champions va provocar l'enrabiada d'Agnelli, que va destituir Maurizio Sarri l'endemà, frustrat pel nou fracàs europeu malgrat disposar de Cristiano Ronaldo. La Juve, amb una ratxa de nou scudetti consecutius, no és campiona de la Champions des del 1996; va ser finalista el 2015 i el 2017 (va perdre davant el Barça i el Madrid), i després només ha arribat dues vegades als quarts de final.
De mestre a míster
«Avui comença un nou capítol de la seva carrera en el món del futbol, com es va dir fa gairebé una setmana: de mestre a míster», va comunicar la Juventus per informar del meteòric ascens de Pirlo, després d'avançarse a tots els clubs italians per contractar l'emblemàtic exfutbolista, nascut a Brescia i llegenda en el Milan, on es va mantenir 10 anys. Només va estar quatre temporades a Torí.
Ara ha començat la cinquena, però amb el vestit d'entrenador. Ha tingut un mes i mig per preparar l'equip i començar a aplicar el seu aprenentatge. Com a futbolista i com a alumne a les aules. Il calci che vorrei (El futbol que m'agradaria) és el títol de la seva tesi, el treball presentat davant la Federació Italiana per obtenir el títol professional. Acumula sis partits, amb tres victòries (una per incompareixença del Nàpols) i tres empats.
Pirlo pot aplicar a la Juve les seves idees fins a modelar-la al seu gust. Exercirà de cap i aprenent alhora. Centrecampista exquisit com era, no és estrany que es confessi un devot del futbol d'atac i de la possessió, i explica en el document elaborat que s'ha inspirat en els equips que més li van agradar com a aficionat (el Barcelona de Cruyff i després el de Guardiola, l'Ajax de Van Gaal), com a jugador (el Milan d'Ancelotti, al qual va pertànyer) i com a rival: la Juventus de Conte.
El fi centrecampista que va ser, posseïdor d'un toc únic, és partidari de la construcció del joc des del porter, que brinda la primera superioritat numèrica per treure la pilota des del darrere. Reconeix que el paper del porter i el dels centrals és dels que més han canviat «en els últims 30 anys», perquè ja no només se'ls exigeix parar i defensar, sinó donar passades filtrades que superin línies del rival.
Això li requerirà temps a Pirlo, el porter titular del qual és Szczesny, de traç gruixut, i la seva parella de centrals continua sent la formada per Bonucci i Chiellini, herències del passat, tots dos lesionats, com De Ligt.
A ells, i a tots, els demana intel·ligència per entendre el model de joc de la Juve i capacitat de comprensió «per elegir l'opció més avantatjosa» sigui en la passada, en la creació i ocupació d'espais i en la recerca del tercer home, un concepte nascut en la formació dels triangles de passada. El tercer home és un futbolista més avançat que ofereix una línia de passada al posseïdor de la pilota per fer arribar el cuir al destinatari desitjat, un altre jugador.
Pirlo subscriu la tesi del seu vell col·lega Xavi Hernández, respecte que el tercer home «és impossible de defensar». I ell, com l'exblaugrana, és partidari d'atacar amb molts jugadors perquè en el cas de pèrdua permetrà saltar a la pressió ràpidament per recuperar la pilota immediatament.
El valor de pressionar
«Recuperar la pilota en la meitat ofensiva també té un enorme valor mental i emocional en el transcurs del partit: limita la valentia i l'autoestima dels nostres oponents i augmenta la nostra», afirma el nou tècnic torinès, que se situa al pol oposat del catenaccio característic italià. Té, a més, un altre dogma adquirit: «La intensitat va gairebé sempre associada a un gran rendiment físic, que no s'ha de subestimar, però la veritable gran diferència en els grans equips està donada per la intensitat mental».
El pla d'atac de Pirlo (41 anys) compta amb «almenys cinc jugadors» buscant la màxima amplada i profunditat, limitant l'atac directe a defenses especialment avançades. Als seus homes els demana mobilitat constant per facilitar la fluïdesa del joc i predisposició per mantenir-se «connectats» en totes les fases. En la seva tesi, exposa que els millors equips executen entre 30 i 35 pressions per partit amb un 70% d'encert en la recuperació immediata de la pilota. «La durada mitjana d'aquestes pressions és de 5 segons i implica una mitjana de 2,5 jugadors», descriu.
«Un cop recuperada la pilota als tres quarts ofensius, ataquem ràpidament la porteria rival en els següents 5 i 10 segons, i si no es materialitza, mantenim la possessió i reprenem la nostra estructura posicional», considera en la seva tesi.
Com a italià que és, sap que «de vegades no és l'equip que mereixia guanyar el que s'enduu a casa el resultat final»; com a amant del futbol s'alinea amb una altra escola: «A mitjàllarg termini, el rendiment tendeix a alinear-se amb els resultats, una raó més per buscar immediatament un joc de qualitat que generi moltes oportunitats de gol i que amb el temps ens porti a la victòria».H
L'entrenador italià
La Juventus el va fitxar el 30 de juliol per al filial, però el 8 d'agost el va nomenar substitut de Sarri
El seu model
Com a fi cervell que va ser, aposta pel joc de posició i la pressió avançada
L'emblemàtic exjugador se situa al pol oposat del `catenaccio' en el seu credo futbolístic