Catalunya sospesa confinar els caps de setmana
Més de 52.000 contagis de divendres a diumenge, nou rècord registrat a Espanya Aragó, la Rioja, Euskadi, Navarra i Astúries segellen el pas en els seus límits territorials
El PP només ofereix suport a dos mesos d'alarma
L'endemà de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma i el toc de queda a tot Espanya, les xifres de la pandèmia van ratificar ahir la necessitat de fer-li front amb mesures dràstiques. Potser encara més dures que les incloses en el decret governamental. El nombre de contagis notificats al Ministeri de Sanitat durant el cap de setmana, 52.188, ha marcat un nou rècord, mentre que la incidència s'ha enfilat als 410 casos per 100.000 habitants. Totes les comunitats autònomes, tret de les Canàries, el País Valencià i les Balears, ja es troben en el nivell d'alerta màxima (risc extrem) del semàfor aprovat la setmana passada.
Les perspectives són tan dolentes que diversos experts apunten ja que el toc de queda podria quedar curt i han començat a apostar per un confinament domiciliari, tot i que sigui de curta durada. Catalunya el té sobre la taula per als caps de setmana. Seria la versió del lockdown menys nociva per a l'economia.
Totes la mesures actuals van dirigides precisament a evitar una tornada a la situació de la primavera passada. Però el temps s'esgota mentre els partits s'emboliquen en la durada de l'estat d'alarma, un simple instrument de cobertura jurídica que no determina les mesures que s'hagin de prendre en cada moment.
D'Europa tampoc arriben bona notícies. Al contrari. Espanya
ja no és des de fa setmanes el furgó de cua, l'alumne més endarrerit en la lluita contra a la pandèmia. Només una dada per obrir boca: França ha registrat en un sol dia 50.000 contagis, gairebé els mateixos que Espanya en les tres jornades del cap de setmana. Tan exagerada és l'expansió del virus al país veí que Macron ja té sobre la taula la proposta de tornar a un confinament general.
Itàlia, model d'una desescalada ben feta fins fa bé poc, ha duplicat la incidència en tres dies i ha adoptat una mesura que aquí provocaria manifestacions als carrers: tota l'hostaleria tancarà a les sis de la tarda.
El nostre país porta des de principis d'agost al capdavant del negatiu rànquing de la incidència acumulada, però ara ocupa ja el novè lloc segons l'informe enviat divendres passat a la Comissió Europea pel grup d'investigació de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (vegeu gràfic superior). Per davant té, entre altres països, França (589), Bèlgica (1.249) i els Països Baixos (615), amb dades d'ahir.
/
ARRIBA EL FRED L'única derivada positiva que podria trobarse a la notícia és que, vist això, tan malament no ho haurem fet els espanyols quan a d'altres els va ara molt pitjor. Però diversos experts han advertit que la segona onada europea no sigui més que un avançament del que ens ocorrerà a l'hivern. Podria deure's al fet que el fred ha arribat abans a les altituds més septentrionals
Vuit països europeus estan ara pitjor que Espanya, amb la pandèmia encara més disparada
i quan arribi aquí pot empènyer encara més a l'alça la nostra segona onada.
L'estreta interrelació amb aquests països provoca, a més, que el perill de casos importats es dispari. «Espanya no pot baixar unilateralment aquest virus. Fins que no baixi a tot Europa no podrem dir que estem bé», segons l'expert Fernando Simón.
El portaveu tècnic del Govern en la pandèmia va llançar en la seva compareixença dels dilluns una advertència: si la correcta aplicació de les mesurades posades en marxa no fa efecte i els contagis continuen creixent al mateix ritme, «a mitjans de la tercera setmana de novembre» podríem trobarnos «en una situació molt crítica en algunes ucis» .
L'actual pujada de casos en prediu un d'igual per a unes unitats de crítics que han passat en quatre setmanes del 17%
al 24% d'ocupació i amb cinc comunitats que ronden l'entorn del 40%.
Dues o tres setmanes és el marge per estabilitzar o abaixar la corba. Altrament, el confinament podria ser inevitable si no es volen reviure les imatges de març o abril.
Aquesta perspectiva contrasta amb les reticències que mantenen la majoria de les comunitats autònomes sobre la possibilitat d'implantar un confinament perimetral que els ha obert l'estat d'alarma. Només Euskadi, Astúries i Aragó l'han establert de moment, a més de Navarra i la Rioja, que ja l'havien implantat. Les Balears, Extremadura i el País Valencià han avançat que no ho faran, i la resta dubten malgrat que s'acosta la diàspora del pont de Tots Sants, dia festiu a Madrid i cinc autonomies més.
Malgrat que no va voler interferir en una decisió que el decret deixa en mans de les comunitats autònomes, Fernando Simón va recomanar als espanyols que «es quedin a casa» durant un pont que «és dels de més mobilitat de l'any» i que «té festes (Hallowen, la castanyada o els difunts) que afavoreixen la transmissió del virus».
/ DURADA DE L'ESTAT D'ALARMA En el que sí que es va mullar Simón és en la durada de l'estat d'alarma. El Govern afirma que és el que han recomanat els experts i des d'una part de la dreta es reclama ja saber qui han sigut aquests experts, com ho van exigir quan s'impedia a Madrid avançar de fase en la desescalada. «La incidència actual és molt alta i és molt probable que pugui seguir augmentant durant l'hivern, mentre que la vacuna, si tot va bé, tardarem uns sis mesos a poder aplicar-la a grans grups. Mentrestant estarem obligats a conviure amb el virus, a conviure malament, és clar. Aquest va ser el seu principal argument i el dels tècnics del ministeri, de les comunitats autònomes, dels científics consultats i dels de la resta de governs de la Unió Europea.