Les CCAA executaran més del 50% dels fons de la UE
Von der Leyen ignora la petició d'Aragonès d'un referèndum d'autodeterminació
Ja són 17 les conferències de presidents celebrades des de l'esclat de la pandèmia de Covid-19, 23 des que es va crear el 2004 aquest fòrum d'interlocució de l'Estat amb les comunitats, i la d'ahir va transcórrer sense tensions. Era esperable, perquè la goma d'enganxar eren els fons europeus, la salva de 140.000 milions d'euros –entre transferències i préstecs– que regaran també les autonomies. I Pedro Sánchez, per aplanar el camí, va garantir ja des de l'arrencada de la cimera que més del 50% dels projectes del pla de recuperació i resiliència seran executats per les comunitats.
El president del Govern va tornar al Senat la seva condició de seu de la conferència de presidents, després que les 14 celebrades en la primera onada del coronavirus i l'última, la del mes passat, s'organitzessin des de la Moncloa, i l'anterior, la del 31 de juliol, es desplacés a la Rioja. Però en aquesta ocasió, el principal reclam era la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va participar de la reunió de manera telemàtica, com tots els mandataris autonòmics i el cap de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el socialista Abel Caballero, alcalde de Vigo. La cita es va produir a més amb un nou estat d'alarma actiu a tot el país, decretat diumenge pel Consell de Ministres. Està pendent si el Govern podrà prorrogar la mesura fins al 9 de maig, però almenys durant la conferència no es va sentir cap qüestionament, ni tan sols dels barons del PP (però a fora, sí).
El focus es va situar, doncs, en la pluja de milions d'Europa. Sánchez va confirmar que el projecte de Pressupostos de l'Estat per al 2021, que avui aprovarà el Consell de Ministres –hores més tard, Unides Podem va aigualir l'anunci del líder socialista al no donar per tancat l'acord–, incorporarà un avenç de 27.000 milions d'euros del fons comunitari. Un terç del total de 72.000 milions de transferències directes que corresponen a Espanya. El president va assegurar, després de la pregunta de l'andalús Juanma Moreno, que l'Executiu no renuncia a demanar l'import de 140.000 milions, però els 68.000 milions de préstecs es reclamaran més endavant. S'executaran primer, per tant, els ajuts a fons perdut.
El cap de l'Executiu va explicar que els presidents autonòmics podran promoure, en el pla de recuperació, projectes o programes en qualsevol àmbit, perquè hi ha competències que són de les comunitats i que estan molt vinculades a l'esborrany entregat a Brussel·les. Així, les autonomies podran executar projectes i programes que presentin i siguin aprovats en matèria de vivenda, educació, polítiques socials, polítiques actives d'ocupació o medi ambient. I per a això s'acordaran convenis marc entre els ministeris implicats i les regions. A més, es posarà en marxa la conferència sectorial de fons europeus liderada per Hisenda, igual que s'eliminaran traves burocràtiques i es reformaran lleis per agilitar l'absorció dels recursos arribats de Brussel·les.
Sánchez va citar alguns projectes que podran ser executats per les comunitats atenent les seves competències, com la rehabilitació sostenible de vivendes, a la qual es reservaran 4.350 milions. Es destinaran 2.500 milions a polítiques mediambientals; 7.000, a polítiques educatives; 2.000, a l'economia de les cures, i 600, a la modernització i digitalització de les administracions públiques. A més es llançarà el Pla Justícia 2030, per «impulsar un servei públic de justícia eficient i de més qualitat», que suposarà la creació d'oficines judicials en 5.200 municipis.
La presidenta de la CE remarca que l'èxit del pla dependrà de la qualitat de les inversions
«ONADA DE RENOVACIÓ Vostès han estat allà per ajudar la població i ara Europa vol ser allà amb vostès», va dir Von der Leyen als mandataris autonòmics, a qui va apressar a plantejar «reformes i idees valentes». «Han de reactivar l'economia i avançar cap a un futur més ecològic i resilient. L'èxit del pla dependrà de la qualitat de les inversions», va apuntar, cridant-los a treballar «en equip». I va afegir que són els presidents els que han de portar l'«onada de renovació» als seus territoris i ciutats.
Els mandataris autonòmics van coincidir a reclamar criteris «objectius», «transparents» i «justos», no «partidistes» a l'hora de repartir els fons. Però mentre que uns emfatitzaven el pes de la
Es destinaran 4.350 milions per a vivenda, 2.500 per a polítiques verdes i 7.000 per a educació
població o l'afecció de l'atur, altres, com els responsables d'Astúries o Aragó, demanaven tenir en compte l'envelliment o la despoblació rural.
Pere Aragonès, president en funcions de la Generalitat, va aprofitar la presència de Von der Leyen per reclamar, en anglès, un referèndum d'autodeterminació. «La nostra aspiració és poder participar amb la nostra pròpia veu, com fan tots els estats. Aquesta aspiració tan sols pot resoldre's amb més democràcia, com es resolen tots els conflictes polítics a Europa», va assenyalar el dirigent republicà, que va afegir que el Govern està preparat per assumir la gestió directa dels fons. No hi va haver justificant de recepció per part de la Comissió, ni tampoc el Govern es va aturar en el passatge.