Més despesa anti-Covid a l'espera de més suport
Pujada d'impostos a les rendes altes i les grans empreses Compromís de limitar els lloguers i millora de l'ingrés mínim vital Augment de recursos per a dependència, sanitat, beques i FP Increment del 0,9% en pensions i sous dels funcionaris
El Consell de Ministres de coalició entre el PSOE i Unides Podem va aprovar ahir un projecte de Pressupostos de l'Estat per al 2021 amb un nivell de despesa sense precedents per a una situació també sense precedents, com és la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia.
Un Pressupost per «reconstruir el que ens ha tret la crisi econòmica i social», «modernitzar» el teixit productiu i «garantir un creixement econòmic» sobre bases més sòlides, amb una aposta «decidida» per la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat», segons va resumir el president del Govern, Pedro Sánchez, en un acte conjunt amb el vicepresident, Pablo Iglesias, per escenificar l'acord polític roig-i-morat al darrere d'aquests comptes.
«Aquests són els pressupostos que necessita aquest país per a un moment excepcional», va dir la ministra d'Hisenda,
María Jesús Montero, abans de presentar les grans xifres d'un pressupost que comporta la despesa social més gran de la història, amb un total de 239.765 milions d'euros. Aquesta xifra representa el 10,3% més que el pressupostat per al 2020 i més de la meitat (el 52,6%) de la despesa total consolidada pressupostada per a l'estat i els seus organismes autònoms, als quals arriba la inèdita quantitat de 456.073 milions d'euros, amb un increment del 20% sobre l'exercici actual.
/El Pressupost VOLUMINOSES PARTIDES incorpora voluminoses partides per atendre la despesa més gran en atur (25.012 milions) o l'ingrés mínim vital (3.017 milions). Però també augmenta la inversió en infraestructures, en un 114,8%, mentre que la de Sanitat puja el 151,4%, per fer referències a les tres cares d'aquesta crisi social, econòmica i sanitària.
Són megaxifres per tres raons. Primera, perquè incorporen entre els seus ingressos una injecció de 27.436 milions d'euros procedents dels fons europeus de reconstrucció assignats a Espanya. Segona, perquè s'acompanyen d'una bateria de pujades d'impostos amb els quals l'Estat pretén afegir més de 8.000 milions a la recaptació del 2021 i el 2022. La tercera raó que permet aquesta megadespesa resideix en el dèficit previst per a l'any vinent (el 5,2% del PIB per a l'Estat i el 7,7% per al conjunt de les administracions publiques), malgrat que suposarà una reducció respecte de l'esperat en el 2020 (de l'11,3% del PIB per al conjunt de les administracions). El projecte puja el 0,9% les pensions contributives de la Seguretat Social i l'1,8% les no contributives. I inclouen un augment del 0,9%, segons la inflació prevista, per als sous públics de totes les administracions públiques.
/
INCÒGNITA POLÍTICA La gran incògnita ara és si, després del dificultós acord entre els dos socis de Govern (el PSOE i Unides Podem) –que ha trigat setmanes a qua
llar–, serà possible comptar amb la majoria parlamentària necessària per tirar endavant el projecte de Pressupostos. El fantasma del rebuig inesperat del Congrés que va tombar el primer projecte roig-i-morat, el febrer del 2019, continua en l'aire. Però la ministra Montero es va mostrar ahir confiada, quan va afirmar que «a priori» el projecte de Pressupostos compta amb un «recolzament ampli» per ser tramitats i que puguin rebre el vistiplau per part del Congrés.
L'acord aconseguit in extremis entre el PSOE i Unides Podem per accelerar la llei que permetrà posar límits als preus del lloguer i evitar el recurs en el Constitucional contra la norma catalana que ja els ha adoptat fa confiar en el suport d'ERC i de Junts en el Congrés. Revitalitzar la majoria de la investidura sembla estar a l'abast de la mà, però el Govern continua sense descartar la idea d'atraure també Cs.
La principal rèmora per atraure el suport de Ciutadans podrà residir en l'àmpliam pujada d'impostos incorporada en el projecte de Pressupostos, que inclou augments en l'IRPF per a les rendes de capital i del treball més elevades. No obstant, el PSOE podria utilitzar com a ganxo que el Govern ha evitat apujar ara l'impost de societats, i l'ha deixat per al moment en què es consolidi la recuperació econòmica.
La despesa més alta es recolza en els 27.000 milions de fons europeus, els impostos i un voluminós dèficit