Uns Pressupostos necessaris
Després de tres anys de pròrrogues, l'aprovació d'uns nous Pressupostos ja hauria sigut molt necessària fins i tot sense pandèmia pel mig; però la irrupció del coronavirus fa, no ja només necessari, sinó crític, que l'Estat es doti com més aviat millor d'uns nous comptes per vehicular l'acció pública. El projecte de Pressupostos de l'Estat per al 2021 afronta l'emergència social, econòmica i sanitària, convertint-los en els més expansius de la història, alliberats de la cotilla de l'austeritat dels Pressupostos del 2018. Molt al contrari que aquells comptes de Cristóbal Montoro, els presentats ahir pel Govern impulsen la despesa social per mitigar els efectes de la pandèmia. Es preveuen increments a les pensions i els sous públics (tots dos, del 0,9%), a l'aportació al sistema de dependència, les beques i l'FP, així com en sanitat. Un acord d'última hora entre Podem i PSOE va incorporar dues novetats: la del compromís de portar al Congrés un projecte de llei de vivenda per limitar el preu als lloguers i la de facilitar l'accés a l'ingrés mínim vital. Com que l'objectiu, a més de parar el cop, és contribuir a la transformació del sistema productiu (en línia amb Brussel·les) s'augmenten les partides d'R+D+i, infraestructures, indústria, energia i ajuts al comerç, turisme i pimes. Uns comptes, en definitiva, dirigits a enfortir l'Estat del benestar i a construir un futur més just i eficient.
Aquest desplegament d'inversió pública no seria possible sense dues palanques: els 27.436 milions que rebrà Espanya aquest any dels fons europeus per a la recuperació i l'increment impositiu amb què el Govern espera ingressar uns 6.000 milions addicionals. En aquestes circumstàncies no és forassenyat plantejar pujades d'impostos, tenint en compte que en IRPF, Patrimoni i Societats afectarien una mínima part de les rendes més riques, que són les que més han d'aportar solidàriament i, en qualsevol cas, és difícil qualificar de classe mitjana amb dificultats per suportar la pressió fiscal els col·lectius que cobren més de 300.000 euros, o amb un patrimoni de més de 10 milions d'euros. Altres impostos, com el de begudes ensucrades, els envasos de plàstic o al dièsel, formen part de la fiscalitat verda, un assumpte d'interès global.
El Govern necessita ara el suport d'altres forces polítiques per tirar endavant els comptes. El debat parlamentari pot servir per sumar suports i millorar-los, o per bloquejar i entorpir. Tant una postura com l'altra definiran el paper de cadascú en la recerca de solucions.