Un batxillerat amb més alternatives

Al mes de març, el Consell de Ministres va aprovar la proposta d'una nova llei d'educació (la vuitena des de la instauració de la democràcia). Promoguda pel PSOE amb el suport d'Unides Podem, ha acusat l'impacte de la pandèmia, ja que encara està en fase de ponència al Congrés. En aquest període s'ha mantingut la seva filosofia essencial: combatre la segregació escolar, flexibilitzar la superació de curs per combatre el fracàs escolar, reduir el pes de l'ensenyament de la religió, suprimir les revàlides i apostar per una estructura menys homogeneïtzada. A tot això s'hi afegeix que, després d'una esmena d'ERC, el projecte preveu ara que el batxillerat es pugui cursar en tres anys per evitar l'abandonament primerenc i augmentar la taxa d'alumnes graduats que derivin cap a l'FP superior. S'oferirà, també, un nou tipus d'opció que serà una combinació de les tres ja existents, un model mixt de continguts combinats per a aquells alumnes sense una trajectòria clara d'especialització. En uns temps d'incertesa, es percep encara més clarament la necessitat de disposar d'itineraris que ofereixin alternatives, no traves eliminatòries, a tots els alumnes.