La desinformació contamina les eleccions dels EUA
El fenomen explota a internet, en especial per la maquinària mediàtica ultraconservadora La propaganda busca sobretot els llatins, els principals usuaris de WhatsApp al país
La desinformació no és un fenomen nou, però en l'actual campanya electoral als Estats Units aquesta distribució intencionada de falsedats ha esclatat fins a límits desconeguts. En les eleccions del 2016 les mirades anaven principalment a Rússia com a responsable d'intentar sembrar la discòrdia, però ara l'enemic està, sobretot, a casa. I als EUA es lliura una guerra propagandística que crea una densa boira que arrossega molts ciutadans a un miasma de «fets alternatius» i desconfiança en institucions, mitjans o la realitat.
Els analistes alerten que la desinformació es mou des dels dos extrems de l'espectre ideollosa lògic, però a un nivell més alt en quantitat i potencial efectivitat des de la dreta. Al paper clau de les xarxes socials, que fan més fàcil que es generin i propaguin confusió i pors, s'hi suma el que exerceix el mateix president, Donald Trump, i la poderosa màquina mediàtica ultraconservadora, a la qual un estudi de Harvard assenyala com a responsable d'un «bucle de retroalimentació de propaganda». Es fomenta un missatge per deslegitimar la integritat del procés electoral i les més perilloses teories de la conspiració, especialment les de QAnon.
/
PÈRDUA DE CONFIANÇA «Estem vivint en el període de desinformació més gran de la història, i els nord-americans ens ho esmen fent a nosaltres mateixos», alertava davant el Comitè d'Intel·ligència de la Cambra baixa del Congrés Cindy Otis, experta en desinformació i escriptora que abans va treballar per a l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA). «Els americans estan perdent confiança en tot allò que llegeixen i veuen a internet cada dia. Certs grups senten que no poden confiar en les institucions tradicionals en les quals solien confiar, incloenthi els mitjans [...]. Com a resultat, els nord-americans estan gravitant cap a idees i fonts més extremes».
En la mateixa sessió, Nina Jankowicz, especialista en l'estudi de la desinformació del Centre Internacional Woodrow Wilson, alertava que el fenodeixa els EUA «vulnerables a la manipulació contínua» i posa la seva «democràcia en perill».
/
QANON Ja el 2016 Trump i la seva campanya, segons s'ha revelat, van utilitzar informació de Cambridge Analytica per buscar vots i per desincentivar la participació, i la tàctica és un dels factors que s'ha assenyalat com a responsable parcial de la caiguda en la participació de votants negres. Llavors també la campanya del republicà va explotar les subcultures de l'extrema dreta online, però quatre anys després els greus riscos d'aquesta estratègia s'han exposat amb el creixement imparable de QAnon i les seves teories conspiradores.
El funcionament de la peritem màquina l'explicava recentment en un article Renée DiResta, de l'Observatori d'Internet de Stanford, prenent com a exemple com s'ha anat propagant la teoria de QAnon que els demòcrates preparen contra Trump una «revolució de color», el terme amb què els governs autoritaris desacrediten els moviments prodemocràtics com si fossin un treball de la CIA.
Aquesta tesi va aparèixer primer online, va saltar a un blog i després a un podcast de Steve Bannon i d'allà a FoxNews i al discurs d'alguns dels seus presentadors estrella, amb milions d'espectadors. Després es van encarregar de propagar-lo influencers conservadors, altres figures mediàtiques d'un nou ecosistema de «semimitjans»
que són en realitat publicacions hiperpartidistes.
«Els mitjans i les xarxes socials ja no es distingeixen. Narratives amb conseqüències emergeixen de baix a dalt i al revés i van rebotant entre diferents canals», escrivia DiResta a The Atlantic. «La influència ara és funció de la capacitat bruta de moure la informació entre canals de televisió i xarxes socials i en diferents faccions d'internet i, segons aquests paràmetres, QAnon és tremendament efectiu», deia l'experta. Ella, com molts altres analistes, ha arribat a la conclusió que els moviments de les plataformes tecnològiques contra la desinformació en general i contra el moviment en particular han arribat «massa tard». I, com una metàstasi, s'ha anat estenent a comunitats diferents, incloenthi des de milícies fins a defensors d'armes o els antivacunes de la pandèmia.
NÍNXOLS CLAU Dins de l'ampli fenomen de la desinformació està provocant particular alerta el cas específic dels llatins, 32 milions de potencials votants en els comicis del 3 de novembre. Sobretot a Florida, però també en altres estats on el seu vot és fonamental, com Arizona, estan sent la diana d'una campanya brutal de desinformació. Un dels elements centrals d'aquesta campanya és estendre la idea que una potencial victòria de Joe Biden i els demòcrates representaria l'arribada del «socialisme» als EUA, però n'hi ha d'altres, com els provats intents d'enfrontar la comunitat hispana amb la negra.
Les notícies falses i teories conspiradores s'estenen per diaris, ràdios, televisions, xarxes socials... Però un factor que agreuja el problema és que la llatina és la comunitat on és més arrelat que en qualsevol altra dels EUA l'ús de WhatsApp, propietat de Facebook. El sistema d'encriptació per a grups amb menys de 250 persones fa pràcticament impossible determinar l'origen dels missatges. I el fet que els missatges, tot i que siguin falsos, provinguin d'amics, familiars o coneguts en dispara la credibilitat.
Prolifera el missatge per deslegitimar la integritat electoral i les més perilloses teories de la conspiració