El dia que Von der Leyen va ser figurant d'Esquerra
Alegria, tristesa, dolor, excitació, dubte, picardia, rebuig, assentiment, invitació sexual... Més de 30 músculs de la cara s'encarreguen de compondre una infinitat d'expressions facials. Ursula von der Leyen no en va moure ni un a l'escoltar Pere Aragonès entonar la cançó del referèndum. Menys encara va moure la llengua. Esfinx germànica.
El president en funcions va aprofitar l'assistència de la líder de la UE a la cimera autonòmica sobre els fons europeus per reclamar un referèndum d'autodeterminació. Von der Leyen ni tan sols va acusar recepció. Però això era el de menys. Tampoc importava el nou cop de porta del Consell d'Europa als referèndums inconstitucionals. Aragonès acabava d'anotar-se el gol: Von der Leyen, convertida en figurant de categoria d'un espot electoral d'ERC. La fotografia difosa pel Govern català era la guinda de l'anunci: suggeria una xerrada bilateral Aragonès-Von der Leyen que mai no va tenir lloc en aquesta cimera.
El rugit de la pandèmia ensordeix notícies rellevants. L'extresorer de CDC i reu de la justícia Daniel Osàcar implicant davant el jutge Artur Mas en la corrupció convergent n'és una. Una altra és el rebuig categòric de la Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa per a qüestions constitucionals i drets fonamentals, als referèndums d'independència unilaterals com el de l'1-O a Catalunya. «El referèndum pot abordar qüestions territorials [...], així com la secessió, en els rars casos en què la Constitució nacional ho permet [...] No pot ser organitzat si la Constitució o una llei conforme a aquesta no ho preveuen», remarca la doctrina de la Comissió de Venècia.
Després de la defenestració de Mariano Rajoy i la pujada dels socialistes al Govern, Josep Borrell va marcar una prioritat estratègica en Exteriors: sortir a competir a l'arena internacional contra la potentíssima maquinària propagandística del procés. El Govern del PP mai no
La Comissió de Venècia ha sigut categòrica: no als referèndums inconstitucionals
havia mostrat un interès particular en aquesta lliça.
Borrell va demanar al seu equip i a la diplomàcia disposició màxima per entaular aquesta batalla. El barceloní Manuel Montobbio, ambaixador en el Consell d'Europa, va ser una peça clau de l'engranatge. El ministre va requerir també als parlamentaris espanyols destinats al Consell després de les eleccions de l'abril del 2019 més proactivitat i menys absentisme que els seus predecessors: com més compromís en l'assemblea d'Estrasburg, més empatia dels seus col·legues europeus.
L'aventurerisme del procés mai no va trobar a Europa l'empara de què presumia en el seu relat màgic. L'1-O es va fer evident. La tasca posterior d'Exteriors cristal·litza ara en la doctrina de la Comissió de Venècia. Europa, a més, es cura en salut davant altres possibles erupcions en els seus dominis.
El rugit de la pandèmia ensordeix el fragor d'altres batalles, però només les ensordeix: les conteses continuen en curs. L'espot d'Esquerra amb Von der Leyen forma part d'una: la guerra infinita entre ERC i JxCat per l'hegemonia.
H