Objectiu: aconseguir una vacuna segura per al 2021
L’OMS va impulsar la iniciativa ATC Accelerator per accelerar el desenvolupament d’aquest fàrmac Les companyies farmacèutiques treballen perquè el tractament sigui assequible i accessible
La lluita per aconseguir una vacuna que acabi amb la covid-19 ha esdevingut la nova pugna mundial. Una competició en la qual no importa el guanyador sinó el temps que es triga a travessar la meta. Des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el brot de coronavirus pandèmia global, l’objectiu del sector de la investigació ha passat a ser aconseguir una solució segura per inocular el virus. Segons l’OMS, són 187 les vacunes que s’estan investigant i més de 40 les que es troben en una fase clínica, l’última etapa abans de l’aprovació que consisteix en les proves amb humans. “El desenvolupament d’una vacuna normalment dura entre vuit i 10 anys”, afirma el director del Departament Tècnic de Farmaindústria, Emili Esteve. “Ara s’estan multiplicant els esforços per reduir molt aquests terminis”, subratlla Esteve. La magnitud d’aquesta pandèmia mundial fa que trobar una solució s’hagi convertit en una necessitat urgent. És per això que la indústria farmacèutica està treballant per accelerar aquest procés.
Que hi hagi vacunes en la fase d’investigació tres “vol dir que en pocs mesos les autoritats podran avaluar totes les evidències que les companyies farmacèutiques hagin recollit”, explica Esteve. Una vegada s’hagin superat els assajos de seguretat i eficàcia d’alguna de les vacunes, les companyies farmacèutiques s’han compromès a fer que aquests tractaments tinguin un preu assequible i estiguin disponibles a tot el món de manera equitativa.
S’ha especulat molt sobre la data en la qual es podrà començar a aplicar la vacuna que aconsegueixi ser aprovada per les autoritats competents. A mitjans d’octubre, el ministre de Sanitat del Govern, Salvador Illa va reconèixer que tenim per davant dies “molt foscos”, però no va descartar la possibilitat de tenir una vacuna per Nadal o a principis d’any. De fet, Illa va augurar que Europa disposarà d’un total de 30 milions de vacunes en aquell període, de les quals tres milions seran per a Espanya. Una previsió que coincideix, en part, amb l’opinió de la científica en cap de l’OMS, Soumya Swaminathan, que va anticipar que els resultats de la fase tres podrien estar a punt a inicis de l’any que ve, i després s’hauran de complir les normatives per a l’aprovació del fàrmac.
No obstant, Swaminathan, sota una visió prudent va subratllar que “les coses no tornaran a la normalitat l’1 de gener” ja que “ningú ha produït mai vacunes en els volums que es necessitaran, així que el 2021 esperem tenir vacunes, però en una quantitat limitada”. De fet, la científica de l’OMS va insistir que “una persona jove i saludable haurà d’esperar fins al 2022 per poder ser vacunada”. Amb el fi d’accelerar el desenvolupament de la vacuna, els actors involucrats en el procés busquen expandir les seves capacitats de fabricació. Per això, moltes de les companyies amb competència per produir vacunes han començat a fabricar a risc. Això significa que per tenir una vacuna disponible per a la població immediatament després de la seva aprovació, els fabricants estan ampliant les instal·lacions de producció i han començat a fabricar fins i tot abans de tenir l’aprovació regulatòria de la seva vacuna.
ACCELERACIÓ. L’abril del 2020, l’OMS, amb el suport de diversos líders mundials, va llançar una iniciativa per accelerar el desenvolupament i la fabricació a gran escala de vacunes i tractaments, una vegada es demostri la seva seguretat i efectivitat, perquè totes les nacions, particularment aquelles que més ho necessitin, puguin tenir-hi accés. La iniciativa rep el nom d’Acces to covid-19 tools
(ACT) Accelerator i, a més d’Ifpma, que s’hi va sumar des d’un inici, en formen part governs d’Europa, Llatinoamèrica, l’Àfrica i l’Àsia i organitzacions com la Fundació Bill i Melinda Gates, la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies (CEPI), el Fons Mundial, UNITAID i el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC), entre altres.
L’objectiu principal d’ACT Accelerator és que les vacunes, una vegada estiguin aprovades, arribin a tots els països d’aquest consorci, és a dir, 172 països que representen el 70% de la població mundial. Inicialment, es donarà prioritat als treballadors i treballadores sanitaris i, més tard, arribaran als grups més vulnerables al virus, com la gent gran i les persones amb afeccions preexistents. A continuació, es posaran a disposició altres dosis en funció de les necessitats, la vulnerabilitat i l’amenaça de la covid-19 en cada país.
Tal com va explicar el director del Centre de Vacunes i Immunologia de la Universitat de Geòrgia, Ted Ross, al diari nordamericà “és possible que les primeres vacunes no siguin les més efectives”. És a dir, pot ser que ofereixin una protecció moderada, prou baixa per seguir usant mascaretes. Però el que asseguren els experts és que la rapidesa no s’anteposarà a la seguretat. Des de la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (Efpia), afirmen que cap tipus de vacuna es donarà a un pacient sense tenir proves sòlides que la vacuna és segura i les autoritats sanitàries n’hagin aprovat prèviament l’ús després de comprovarne el nivell de seguretat.