I la nit silencia BCN
Un patrullatge policial pel centre de la ciutat confirma que els seus habitants acaten el veto a sortir Els agents no posen ni una multa en el segon tancament nocturn
La nit de Barcelona, per convicció o per esgotament, s'ha entregat al toc de queda. La pandèmia ha castigat massa vegades el seu costat més canalla i aquest ha acabat doblegant-se. La por del contagi, les mesures de distanciament social, la mascareta, les limitacions d'aforament, el vedat a les discoteques, el tancament dels bars i ara la prohibició de circular pel carrer a partir de les deu de la nit. En la segona nit de confinament, la ciutat va complir escrupolosament amb el tancament nocturn decretat per contenir el coronavirus.
Els agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana encarregats d'assegurar-se que cap ciutadà se saltés la mesura al districte de Ciutat Vella van sortir a patrullar poc abans de les onze de la nit de dilluns i de seguida es van adonar que tenien la feina més fàcil del món. Acostumats a bregar amb les aus nocturnes més imprevisibles, ahir a la matinada van trobar els carrers deserts. Tenien instruccions de començar a multar, amb multes des de 300 fins a 6.000 euros, qualsevol que fos a la via pública sense estar inclòs en cap de les excepcions contemplades en l'estat d'alarma. També de ser contundents si algú s'enfrontava a ells al ser comminat a tornar a casa. No va fer falta ni multar ni ser expeditiu.
El comboi mixt integrat per funcionaris dels dos cossos va començar la guàrdia a la plaça dels Àngels, zona habitual de skaters i botellon, i la van trobar buida. Tret d'una gavina que picava una llauna, l'únic murmuri que acompanyava els policies era el del vent empenyent bosses de plàstic. El pla del dispositiu Oris –el que regula l'aplicació de les mesures per
contenir el contagi per coronavirus des del març– a Ciutat Vella consistia a focalitzar-se sobre places i els espais més freqüentats. El recinte que dona l'esquena al Macba, a mitjanit, acostumava a ser-ho. Primera pista que el grau d'acatament seria molt elevat.
Del Raval a la Ciutadella
Després de 15 minuts d'espera gairebé protocol·lària, els policies es van posar en marxa. Primera parada: la rambla del Raval. Tret d'un menor tutelat a la recerca d'un centre d'acolliment, ni rastre d'incomplidors. Segona parada: Moll de la Fusta. Ni tan sols va ser necessari baixar dels vehicles; des de les finestretes es podia comprovar la mateixa estampa que als llocs anteriors. Al Pla de Palau, a l'entrada del parc de la Ciutadella i a l'Arc de Triomf, següents punts de control, igual. Quedava la Rambla, que a aquestes hores en temps prepandèmics solia caure en mans de llauners, prostitutes i turistes ebris. La comitiva policial va entrar a la plaça de Catalunya procedent d'Urquinaona i va aparcar al costat del centre comercial El Triangle. Des d'allà la Rambla va confirmar el relat anterior i va oferir als policies una altra imatge insòlita. Les rajoles del
passeig, amarades per equips de neteja, brillaven per la llum dels fanals. I la vista es perdia fins al Liceu sense detectar siluetes humanes.
«Creia que el més estrany ho havia viscut fa poc a la plaça Reial. Amb el tancament de les discoteques, de matinada, vaig sentir grills. Però això ho supera», va reflexionar un guàrdia urbà, mirant de buscar una manera de definir la sensació d'irrealitat que envaïa els uniformats, estranys dins d'una ciutat que patrullen des de fa anys, però que no reconeixien sense el soroll. «Torna a ser com a l'abril [primer estat d'alarma], tot i que això és més estrany, perquè tot es buida de cop», insistia.
Carrers com la Gran Via, Viladomat i Muntaner eren transitats únicament per ambulàncies, cotxes patrulla, serveis de neteja i algun repartidor de Glovo. Els guardians de la nit, els únics que tenen permís per sortir perquè són essencials –el cas de Glovo està en estudi per les autoritats–.
«Això significa que la gent és conscient del que hi ha en joc i que respon molt bé», van concloure els policies. Contrariats, però contents, perquè respectar el toc de queda acosta el final de la pandèmia i incomplir-lo equival a malaltia i mort.
La vista es perdia de matinada des de Catalunya fins al Liceu sense detectar figures humanes
«Amb el tancament de discoteques vaig sentir grills a la plaça Reial. Però això ho supera»