La sindèmia franquista
El futur dels universitaris del segle XXI, però 50 anys enrere el règim també va deixar les aules sense alumnes, avui reputats professionals
Classes virtuals en lloc de presencials a Catalunya i Granada. Aules tancades per casos positius en una residència d'estudiants a València. Una classe aïllada a Vitòria per un professor contagiat que es negava a utilitzar mascareta… ¿Els universitaris espanyols del segle XXI s'estan jugant la seva formació i el seu futur laboral? Una recepta fonamental per calmar l'ansietat és mirar cap enrere i repassar pàgines de la història d'aquest país.
A finals dels anys 60 i principis dels 70 del segle passat, la universitat era una illa al marge del franquisme, un volcà del qual emanava sublevació. El normal era no anar a classe. El normal era ser al carrer, protestant contra la dictadura i exigint llibertat. El 1973, a més, un ministre del règim anomenat Julio Rodríguez (un il·luminat que es va guanyar el malnom de Julito el Breve) va decidir que l'any universitari comencés al gener i no a l'octubre, així que els estudiants van tenir una absurda aturada acadèmica de sis mesos. ¿Van ser una generació frustrada? ¿Van perdre la seva vida estudiantil i laboral? No. Avui molts d'ells són reputats professionals i ocupen càtedres universitàries. No van acudir a classe amb regularitat, però són la generació que va canviar aquest país. Per a bé. I això que van patir el cruel flagell de la dictadura, que bé podria qualificar-se també de sindèmia (terme encunyat per la comunitat científica per descriure la interacció entre elements biològics i socials en l'expansió de determinades malalties).
Inquietuds culturals
«En la meva època no vam anar gaire a classe i avui som jutges, catedràtics i advocats. Jo, per exemple, fins a l'1 de maig no tenia ni idea de què anava el curs. A partir d'aquell mes, em tancava al col·legi major i ho estudiava tot. Amb l'ajuda de les amfetamines, això sí. I vaig aconseguir un expedient molt solvent», comenta entre rialles Juan Ruiz Manero, que va estudiar la carrera a la Universitat de Madrid (actual Complutense) i que avui exerceix com a catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat d'Alacant. Ruiz Manero recorda que tant ell com els seus amics universitaris llegien molt i aprenien pel seu compte. «Teníem una amplitud d'interessos; llegíem literatura, economia i filosofia. Anàvem a les llibreries i a la rebotiga ens donaven llibres que estaven prohibits per la censura. Recordo com a Fuentetaja el llibreter feia els ulls grossos quan ens posàvem algun llibre a l'abric sense pagar. També vam ser una generació molt cinèfila».
¿Alguna semblança entre aquesta generació i l'actual? «Els universitaris d'ara són diferents. Tenen una actitud molt més professional amb l'estudi, però estic convençut que el seu interès és menys genuí que llavors. El que més els interessa és aprovar. A nosaltres ens movia més la inquietud i la curiositat», explica el catedràtic d'Alacant, que va cursar el seu primer any universitari el 1967-1968.
Manero recorda com molts dies, en lloc d'anar a la facultat, acudia amb els seus companys a la glorieta de Quevedo a llançar consignes contra Rodolfo Martín Villa, un home del règim que ocupava un càrrec en el SEU (Sindicat Espanyol Universitari). Utilitzant la melodia de l'himne de Riego, els estudiants cantaven: «`Si Martín Villa supiera la paliza que le vamos a dar bajaría Quevedo cantando libertad, libertad sindical'».
En el segle XXI els alumnes s'estan posant les mans al cap perquè el coronavirus ha obligat a tancar facultats, però en el franquisme també es va posar el forrellat a les universitats per intentar sufocar les revoltes estudiantils. Així, el 1969 es va declarar l'estat d'excepció, finalitzat al març per netejar la imatge d'Espanya amb el pa i circ que va suposar Salomé i el seu Vivo cantando a Eurovisió.
El 1969 va tenir lloc un dels episodis més foscos: la mort de l'estudiant Enrique Ruano, que tenia 21 anys i que era amic personal de Ruiz Manero. Tots dos eren felipes (membres del Front d'Alliberament Popular). El relat oficial va dir que el noi – detingut per la policia– s'havia suïcidat, però el cert és que se'ls va escapar un tret. Va morir en mans de la policia. «La mort de l'Enrique ens va fer comprendre que la vida anava de debò», es lamenta el catedràtic.
La Covid fa tremolar
El ministre il·luminat
El 1973, Franco va nomenar ministre d'Educació –possiblement per error perquè Luis Carrero Blanco es va fer un embolic de noms– Julio Rodríguez, «un boig, un trasbalsat, un il·luminat, un individu molt fanàtic del règim», en paraules de Ruiz Manero. A Julito el Breve (només va durar set mesos en el càrrec) se li va ocórrer l'original idea de començar el curs universitari no el setembre del 1973 sinó el gener del 1974. «Vam tenir sis mesos d'absurdes vacances i vam perdre un munt de classes», recorda Pedro Núñez Coello, catedràtic de Química Inorgànica a la universitat de la Laguna. El 1975, a més, hi va haver una vaga dels anomenats penenes (professors no numeraris), docents que no gaudien de mínims drets, com la seguretat social. La vaga va durar sis mesos.
El flagell de l'actual pandèmia en el món universitari no és cap drama acadèmic. Es pot tirar endavant, insisteixen els catedràtics Ruiz Manero i Núñez Coello. ¿Com? «La universitat no és només anar a classe; és tenir també capacitat de treball, buscar-se la vida i sortir del teu entorn. T'has d'adaptar al que va venint, perquè el món és canviant. Has de tenir formació contínua. Diverteix-te, sí. Però ves a la biblioteca, llegeix, debat i assisteix a conferències de tot tipus. Mantén la il·lusió i busca temes que t'agradin. Treballant un se'n surt», conclou el catedràtic de la Laguna.
HEl 1969, amb l'estat d'excepció, hi va haver repressió d'estudiants i es van tancar facultats
Juan Ruiz Manero CATEDR. FILOSOFIA DEL DRET «No anàvem gaire a classe, però llegíem literatura, economia i filosofia. I érem molt cinèfils»
Pedro Núñez Coello CATEDR. DE QUÍMICA INORGÀNICA «La universitat no és només anar a classe. És tenir capacitat de treball, saber buscar-se la vida, sortir del teu entorn»
`Julito el Breve' va decidir el 1973 que el curs comencés al gener: va suposar sis mesos d'aturada