BCN i la seva àrea s'alien per arribar al 2025 més sostenibles
L'AMB idea un b ambiciós full de ruta que necessitarà 10.000 milions L'objectiu és b reduir a la meitat la població exposada a la contaminació
Sseria ideal que el lector guardés aquesta informació durant cinc anys. Que la posés en quarantena. Per al 2025, quan venç el termini plantejat, comprovar fins a quin punt s'ha complert amb l'exposat. Com la zona global de baixes emissions, l'enduriment de les condicions per poder utilitzar determinats vehicles i el creixement de la xarxa ciclista. Ahir es va aprovar el pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) 2019-2024, un full de ruta que reuneix 102 mesures destinades a combatre la contaminació, promoure la mobilitat sostenible i reduir el nombre de víctimes en accidents de trànsit. És, no obstant, i per un tema de competències, més una declaració d'intencions que un pla per si mateix, ja que en bona mesura requereix el concurs d'altres administracions: ajuntaments i governs de Catalunya i Espanya, a més de les estrenes europees. I després cal tenir en compte el pressupost. Explicant les infraestructures, ascendeix a 10.276 milions. Veurem com està la cosa en temps de la Covid.
Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Sant Joan Despí, admet que moltes de les propostes necessitaran un intens debat previ. Una manera de dir que potser el PMMU bo, en el sentit de poder tocar canvis reals, sigui el següent. Perquè aquest, segons com, abusa de verbs com estudiar, reduir, fomentar, garantir, apostar i millorar, que no són precisament accions que destil·lin contundència. De fet, l'únic que aquest ens pot garantir, perquè entra dins de les seves tasques, i tal com confirma Poveda, és el creixement de la xarxa ciclista (uns 500 quilòmetres més); l'impuls al Bicibox, els aparcaments de bicicletes que ja tenen 12.000 socis i que no està previst que que no hi podran entrar (furgonetes i autocars). El PMMU planteja que tota l'àrea metropolitana quedi lliure d'automòbils bruts abans del 2025, cosa que ja s'havia anunciat l'any passat. I per a això proposa un calendari –això sí que és nou–, de manera que el gener del 2022, els cotxes amb etiqueta B, a excepció dels residents, que tindran dos anys de moratòria, tampoc hi entrin. El 2030 es faria el mateix amb les etiquetes C (els empadronats sí que hi podrien entrar), de manera que per Barcelona, d'aquí 10 anys, només circulessin turismes amb adhesius eco o zero emissions. Poveda aclareix que és una proposta que s'haurà de debatre. Ja el 2017, l'alcaldessa Ada Colau va firmar a París un acord pel qual la capital catalana es comprometia a desterrar les energies fòssils el 2030.
PROPOSTES DEL PLA DE MOBILITAT URBANA
Un 36% les parades de bus adaptades a persones de mobilitat reduïda
Un 90% les estacions de tren adaptades
/
PEATGE URBÀ Poveda no s'oblida del peatge urbà. El cita sense massa eufòria, malgrat que Colau, que presideix l'AMB, i sobretot, part del govern municipal de Barcelona, el defensen, tot i que sense excessiva concreció. «Només pagant no reduirem la contaminació. Sabem que el peatge, si es fa, no arribarà en els pròxims tres anys. Crec que es poden fer altres coses que queden tapades per aquest debat». Poveda recorda que aquesta proposta arriba, a més, en el moment en què s'estan anul·lant els peatges de les autopistes de Barcelona.
Un altre clàssic són els carrils bus-VAO, a les vies ràpides d'entrada a la capital catalana, precisament. A l'agost va entrar en funcionament el de la C-31; tot i que sembli que té poc ús, a l'interior d'aquests autocars hi ha més gent que als molts cotxes que utilitzen aquesta autopista. Queda pendent, sobretot, el de la B-23, la que entra a la Diagonal pel costat Llobregat. Poveda afirma que tothom sembla que hi està d'acord, però que no acaba de desencallar-se perquè va en un paquet amb altres coses que sí que estan en discussió. Si tot anés bé, entre licitacions i adjudicacions, podria estar a punt el 2023.
El PMMU planteja també una ambiciosa bateria de propostes en matèria d'infraestructures. Com desempolsegar el projecte de tramvia fins a la Universitat Autònoma des de Montcada, l'acabament de l'L-9, aturada en el seu tram central; prolongacions a les línies 1, 3 i 4 de metro. I, per descomptat, unir el Trambaix amb el Trambesòs. Per a tot això, concreta el document, seran necessaris 10.276 milions d'euros, dels quals el 4% (411) aniran a càrrec de l'AMB. La resta ja s'anirà veient.
HLa ràtio entre el% de pujada de tarifes i l'IPC