Parlem de paper higiènic
Cada vegada que escolto les notícies em venen ganes de sortir a comprar paper higiènic. No ho faig perquè encara me'n queden alguns paquets de les diverses dotzenes que vaig comprar al març i perquè la veïna acaba de dir-me que al súper s'han esgotat de nou les existències. Així que m'assec a llegir el primer llibre de la psicòloga Alicia Martos i, oh sorpresa, ensopego amb un capítol sencer dedicat a el paper higiènic.
El llibre es titula Se hizo el silencio i narra la pandèmia en clau psicològica. No només ens explica per què van ocórrer les coses, també ens ofereix eines per encarar-les si tornen a passar. Us el recomano. És una obra divulgativa, de fàcil lectura, que recorre totes les estacions d'aquest viacrucis col·lectiu pel qual estem passant.
Sobre el paper higiènic ens explica que, segons un estudi d'una universitat nord-americana, durant el primer confinament es va vendre a tot el món un 700% més de paper higiènic del normal. Als Estats Units, a més, es van vendre molts més bidets, un giny poc valorat fins aleshores. Podria deduir-se que la pandèmia li fa venir a la gent ganes de rentar-se millor.
És bo saber que la raó per la qual sentim necessitat de fer provisió de paper de vàter és l'emoció que des de l'inici dels temps ha estat el principal motor del nostre comportament i també la font de molts dels nostres problemes: la por. La pandèmia era i és un perill real, que mata gent, molt més inquietant perquè és invisible i impossible de preveure. Davant els perills, sobretot els imminents, els éssers humans reaccionem procurant-nos certeses. Per alguna raó, el paper higiènic ens proporciona seguretat. ¿La seguretat que estarem nets i secs? ¿Que no haurem de renunciar ni a la més petita comoditat? Qui sap. Així que la incertesa es cura amb paper higiènic. Si s'esgota, en comprarem encara que no en necessitem. Si tothom en compra, pensem que també ho hem de fer. La imitació també forma part de nosaltres des de sempre.
CREC QUE
és un bon moment per recordar que el nostre consum de paper higiènic no és assenyat. Calen 384 arbres per proveir a una persona el paper higiènic que necessitarà durant la seva vida. És a dir, 27.000 arbres al dia emprats a netejar-nos després de fer servir el vàter. I això que només aproximadament un 35% de la població utilitza aquest mètode. La resta, més de 4.000 milions de persones, es decanten per sistemes més tradicionals. El més reivindicat és –¡agafeuvos!– l'aigua. Fins i tot hi ha organitzacions a tot el món que canten les gràcies del bidet, que segons sembla no només neteja més bé sinó que ajuda a evitar malalties. Ja sabem que si tothom fes servir el paper higiènic com ho fa l'anomenat primer món, tindríem un problema greu de desforestació.
Em pregunto si la pandèmia del món no som nosaltres, els éssers humans. Decideixo quedar-me a casa llegint el llibre d'Alicia Martos i preguntantme si potser no hauria de deixar de comprar paper higiènic per sempre.
Escriptora.