Més antics que Altamira
IMPORTANT DESCOBRIMENT D'ART PREHISTÒRIC 27.000 anys H en una cova del País Basc uns gravats de fa al d'altres jaciments del sud d'Europa
L'art pot brollar on menys ens ho esperem. Es pot afirmar davantels gravatsrupestres que s'han trobat als jaciments d'Aitzbitarte, al País Basc, amagats en diverses coves situades a les entranyes d'un turó de pedra calcària. «Cal ficar-se per una petita gatera, deixar-se caure entre les roques fins a sortir a la galeria inferior i seguir per una rampa estreta, humida i plena de fang. Allà hi ha els gravats traçats fa uns 27.000 anys», relata Diego Garate, un dels arqueòlegs responsables d'aquesta sorprenent troballa, anterior fins i tot a les famoses pintures d'Altamira.
L'emplaçament arqueològic en el qual s'han trobat els gravats està situat a escassos minuts de Sant Sebastià, a prop d'un berenador i una zona de barbacoa. Així que ara la recerca de vestigis prehistòrics ha de lidiar, a més de fer-ho el pas del temps, amb la brètola empremta dels sapiens d'aquesta era. «La majoria dels gravats rupestres estan plens de grafitis. Hi ha un bisó que té pintat a sobre la paraula `Salida'. Un altre està tapat amb el nom de tres persones. Fins i tot hi ha pintades de grups de música...», explica l'investigador de l'Institut Internacional d'Investigacions Prehistòriques de Cantàbria.
Tot i així, un grapat de bisons tallats entre les roques ha aconseguit sobreviure fins als nostres dies i avui es troben degudament protegits mitjançant tancaments. El seu estudi, que es presenta aquest mateix dimecres a la revista científica PLOS ONE, va començar el
Sectors decorats 2015 amb les primeres troballes gràcies a la col·laboració amb els espeleòlegs i ha continuat fins ara a través d'una exhaustiva investigació liderada per Garate, Olivia Rivero, Joseba Rios-Garaizar, Martín Arriolabengoa, Iñaki Intxaurbe i Sergio Salazar. El treball no només reivindica el llegat d'aquestes obres sinó que, a més, mostra l'existència d'una «cultura artística comuna» que s'estenia des del centre del continent fins al nord de la península Ibèrica.
Els bisonsd'Aitzbitarte van ser gravats en pedra entre 24.000 i 34.000 anys enrere per les poblacions que, en aquell temps, habitaven la zona. Els gravats es van mantenir amagats durant segles en tres de les quatre coves que hi ha al turó basc i no va ser fins al segle
XIX que les primeres investigacions sobre el terreny van començar a treure'ls a la llum. Però a falta d'investigació a la zona, aquestes mostres d'art rupestre es van quedar en la penombra fins fa uns anys, quan va començar el treball per rescatar el seu llegat.
En aquests gravats, els animals apareixen de perfil. Siluetejats. Amb les banyes i les potes de costat. Dibuixats sense perspectiva, ni detalls anatòmics ni amb les proporcions correctes. «Aquesta manera de representar els animals no és casual. Hi havia unes normes molt concretes per dibuixar els animals. Era un art molt premeditat», comenta Garate. «Els gravats trobats estaven molt amagats, cosa que indica que l'art era una activitat restringida», afegeix.
Aquest tipus d'art rupestre també ha sigut trobat al sud de França i en algunes parts del Mediterrani. Això indica que «hi havia una certa identitat comuna que unia poblacions situades centenars de quilòmetres de distància», assenyala el científic. Si el vell continent ja llavors compartia uns valors comuns, significa que les societats de l'època eren molt més complexes del que crèiem fins ara. La moda de representar bisons, cavalls i aus seguint uns mateixos patrons, per exemple, mostraria que fa 27.000 anys ja hi havia una important circulació d'idees, eines i costums. Com una globalització, però durant la prehistòria.
Un equip d'arqueòlegs troba
El seu estil és similar
A la recerca del significat
¿Però per què algú decidiria ficar-se en el més profund d'una cova per tallar bisons? ¿I per que justament aquest tipus d'animals? ¿Era aquesta la seva manera de dibuixar el menú del dia? «L'objectiu de l'art rupestre no era representar els animals que caçaven o consumien. Si fos així hi hauria cabres, que eren més fàcils d'atrapar que els bisons», diu fent broma Garate. És clar que aquests gravats tenien un significat. I tot i que ara no puguem estar del tot segurs de què estaven explicant, entenem que darrere hi ha un pensament complex», afegeix.
Mirar cap a aquests gravats prehistòrics, en el fons, implica mirar cap al primer art creat per la humanitat. «Tenim tendència a subestimar el passat. A pensar que no podem aprendre res d'ell. Però l'art rupestre ens permet indagar en els orígens de la capacitat d'expressió gràfica de la nostra espècie; una cosa que vam estar desenvolupant fa milers d'anys», explica l'expert.
La majoria dels dibuixos tenen grafitis al seu voltant, denuncia l'arqueòleg Garate
«Tot apunta que hi havia una identitat comuna que unia poblacions molt allunyades»
H