Els pedagogs aplaudeixen el nou batxillerat general
La flexibilitat del b sistema seduirà els alumnes per seguir després de l'ESO «La segmentació b en Ciències i en Lletres no és bona», diu Eduard Vallory
Els experts en educació aplaudeixen la quarta modalitat de batxillerat que inclourà la nova llei d'educació, avançada ahir per EL PERIÓDICO. El batxillerat general se sumarà així a les tres opcions ja existents: Humanitats i Ciències Socials, Arts i Ciències (que afegirà Tecnologia). Una vegada que la nova norma entri en vigor es derogarà la polèmica llei Wert.
En aquell moment, entre molts altres canvis, els estudiants que acabin la secundària obligatòria podran optar per la modalitat de batxillerat general, en el qual s'impartiran continguts combinats dels tres models ja vigents. Una vegada graduats –una cosa que podran fer fins i tot si han suspès una assignatura– optaran igualment a seguir amb estudis superiors. El batxillerat es podrà cursar en tres anys si les circumstàncies personals de l'estudiant així ho aconsellen.
El batxillerat general és una notícia formidable per a Lucas Gortazar, expert en l'anàlisi de polítiques educatives i socials i investigador involucrat en diversos projectes per modernitzar l'educació. «Tot el que suposi reduir la rigidesa i donar flexibilitat al sistema perquè els alumnes puguin escollir els seus itineraris d'aprenentatge és bo per a ells i per al sistema. És el tipus de mesures que contribueixen a reduir l'abandonament escolar primerenc», afegeix.
/
DE CIÈNCIES I DE LLETRES Eduard Vallory, analista social centrat en la millora de l'educació que va ser director del projecte Nova Escola 21, també aplaudeix la iniciativa legislativa, que ha partit d'una esmena presentada al Congrés dels Diputats per ERC i que ha sigut aprovada per PSOE i Unides Podem. «És una bona decisió perquè la dinàmica de segmentar de forma rígida les ciències de les lletres no és bona. ¿El resultat? Que hi ha persones de lletres que amb 30 anys són incapaces de fer una simple divisió i persones de ciències que et diuen que no poden escriure dos folis. ¿Per què un científic no pot realitzar una reflexió filosòfica? ¿Per què un filòsof no pot parlar d'intel·ligència artificial?», remarca l'expert.
Vallory posa èmfasi en com d'absurd és que un jove de 16 anys decideixi encaminar-se cap a la ciència i abandonar les humanitats per sempre. «És veritat que hi ha gent que ho té clar, però ¿què passa amb els que no? ¿Què passa si t'agraden les matemàtiques però també la música?», insisteix. L'enfocament competencial implicaria, a més, fer una cosa que –de moment– no s'ha fet: canviar i modernitzar la selectivitat, un sistema dissenyat «amb la mentalitat dels anys 90».
/
FRENAR L'ABANDONAMENT Un dels grans problemes del sistema educatiu espanyol és, segons el responsable de Nova Escola 21, l'abandonament dels estudiants una vegada que acaben l'etapa obligatòria (dels 6 als 16 anys). El batxillerat general seria, segons la seva opinió, una manera de seduir-los perquè continuïn apostant per estudiar.
Francisco Castaño, professor de Secundària, divulgador i cofundador del projecte aprenderaeducar.org, destaca que amb 16 anys els xavals no tenen el cap tan moblat com per saber el seu camí professional. «Molts no tenen clar per on anar i aquesta seria una bona manera de facilitar-los el camí. Sense motivació es produeix el que anomenem pelegrinatge pels estudis. Crec que obrir les possibilitats del batxillerat oferirà als estudiants l'opció d'afinar més en la carrera universitària que escullin», conclou l'autor de La mejor versión de tu hijo.H