El ‘mosquit’ somriu
Dembélé va disfrutar a la banda dreta recuperant un bon nivell i va firmar el seu segon gol en els dos partits de Champions
No se sap encara si és dretà. O esquerrà. Tampoc sembla important. Arribat aquest punt, que Ousmane Dembélé somrigui, vestit de blaugrana, tot i que vagi de rosa cridaner, és tot un esdeveniment. Va estar a punt d'anar-se'n aquest estiu, però, al final, va decidir quedar-se. I Koeman, que de rancorós no n'és, li va donar l'oportunitat de ser titular ahir a Torí. Al lloc, a més, que més li agrada, arrencant a camp obert des de la banda dreta, tenint a la seva esquena un lateral contingut. Sergi Roberto semblava estar lligat en camp propi, esclavitzat en tasques defensives, pendent de Chiesa i de guardar la casa perquè el Mosquit volés.
Va volar Ousmane, qui més enllà del gol, amb l'inevitable cop de fortuna perquè el seu cop amb la dreta va tocar en un defensa de la Juventus, deixant rastres del que pot arribar a ser. Però mai ha sigut amb el Barça. Amb aquest gol, el segon a la Champions en dos partits (també va anotar davant el Ferencváros després d'assistència de Messi), bat el seu rècord de la temporada passada. Un gol en la 19-20, en la qual va viure més temps a la infermeria; dos en la 20-21, malgrat que se li estava buscant sortida l'últim dia d'aquest mercat estiuenc/tardoral tan estrany.
La ruleta i el control dolç de Pedri va impressionar a Torí arrencant des del flanc esquerre
Morata va acabar desesperat al veure que el VAR li va anul·lar, i amb raó, 3 gols per fora de joc
Tipus imprevisible
Es va quedar, convençut que tindria el seu moment. Potser ha arribat fins i tot més aviat del que el mateix Ousmane podria arribar a pensar. Tipus imprevisible en qualsevol detall. En té prou de veure el pròleg del seu afortunat gol a la Juve. Una monumental assistència de Messi. Una passada impressionant. Per la potència, més de 40 metres, i per la precisió. Al peu esquerre de Dembélé, que el va bressar després amb tota la calma del món, preàmbul de la seva cavalcada zigzaguejant.
Tot ho va fer amb l'esquerra, però va acabar disparant amb la cama dreta. Aquest és, en realitat, Ousmane, desconcertant per a una tímida Juve, consumada pels tres gols en fora de joc anul·lats a Morata, via VAR. I els tres van estar ben anul·lats, per molt que es desesperés l'exdavanter de l'Atlètic. Ja en són 11 en aquest 2020, cinc en els quatre últims partits, torturat per la tecnologia.
Ni rastre de l'equip de Pirlo, incapaç de trobar l'antídot necessari per desactivar el Barça que va tramar Koeman. Un Barça totalment diferent, capaç de resistir 90 minuts, i més enllà dels tres gols anul·lats, sense que Neto rebés un sol xut a porta. Mèrit, per descomptat, de l'estructura defensiva, organitzada pel tècnic, malgrat que va perdre Araujo per molèsties musculars, cosa que va obligar a improvisar l'encaix de Frenkie de Jong com a central dret.
També va acabar la vechia signora preguntant-se d'on havia sortit aquest nen canari, reclinat a la banda esquerra, que va fer entremaliadures amb la pilota, sense deixar-se sorprendre per l'escenari. I menys pel partit, ni per Cuadrado, de qui es va burlar amb la pilota. Es diu Pedri. Ja el coneixen a Europa.