Pedri com a llegat

L'entorn pròxim de Josep Maria Bartomeu especulava ahir que si al llarg del seu mandat s'hagués expressat més sovint com ho va fer en el seu discurs final, potser les coses li haurien anat d'una altra forma. Si s'hagués relacionat amb el vestidor, amb l'entorn o amb la mateixa junta, amb la mateixa fermesa i agressivitat que va adoptar davant la Generalitat, o abans davant Leo Messi, la percepció pública de la seva gestió hauria sigut una altra.

És un wishful thinking en les hores amargues del dia desinclouen prés. Per a tot això hauria fet falta el lideratge i estructura de caràcter que sovint li han faltat. És sabut que no es pot complaure tota l'estona a tothom, com va semblar proposar-se Bartomeu, i intentant no crearse enemics, se'n va guanyar un munt. «Demano que em jutgin pels enemics que he fet», va deixar dit un històric president dels Estats Units.

Els seus, els adversaris de Bartomeu, formen una legió, i els que van aixecar les obres més sumptuoses de la història del club. La presidència del FC Barcelona no és lloc per trobar empatia, ni per aspirar al benefici del dubte, i menys si el punt de partida és una acció de responsabilitat a l'antiga junta i un distanciament respecte als que van proporcionar els millors anys de les vides culers.

No es tracta aquí de reincidir en un balanç de les equivocacions del seu mandat. Més que escrites i narrades estan. Però no hi ha errors que pesin tant en el judici del soci com els que es veuen en el terreny de joc. El 2-8 davant el Bayern, per exemple, ha penalitzat més l'expresident que els mateixos jugadors, que caminaven de forma lànguida mentre Coutinho, en l'altre bàndol, inflava sense esforç ni oposició el vergonyant marcador.

Una fortuna

Però no es pot dir que sigui una situació injusta. No ho pot ser quan en sis anys de mandat s'han gastat uns 1.200 milions en fitxatges i els resultats no han guardat proporció. Ahir a la nit a Torí Ronald Koeman va

alinear de sortida dues de les tres contractacions que més sentiments de penediment hauran generat en el barcelonisme. I no diguem entre els tresorers. Griezmann i Dembélé, units al lesionat Coutinho, han costat junts el preu de dues temporades de pandèmia.

Almenys l'extrem de la musculatura fràgil va justificar ahir a Torí per un dia el potencial que se li intueix. Només això: intueix. Excita i desespera sobre manera. Tot alhora. Però almenys desperta sensacions. Griezmann, en canvi, ni això. Una altra nit plana i insulsa en l'haver del punta francès. O el que sigui.

Un equip amb caràcter

Com li ha passat al president que el va fitxar contra corrent, massa aficionats han perdut tota esperança, i li farien una moció de censura, amb o sense el vistiplau del Procicat. Tot l'oposat que a Pedri, potser amb el temps el fitxatge bandera de Bartomeu. Un noi important en un projecte, el de Koeman, que es va desfogar ahir i va créixer alhora que es va enfonsar el projecte presidencial. Sempre premia jugar amb caràcter.

A Griezmann molts socis li farien una moció de censura, fins i tot sense el suport del Procicat