La bomba de la Superlliga
El secret d'una competició tancada a l'esquena de la UEFA
Bartomeu desvela
HHDesprés dels retrets a la Generalitat, Josep Maria Bartomeu va deixar anar una bomba en el discurs de la seva dimissió que va tenir més efectes fora del món barcelonista que entre la parròquia culer. No tant per la dimensió del projecte de la Superlliga, que la tindrà, tot i que sigui només un projecte, sinó per revelar un secret que es coïa amb discreció.
La Superlliga europea s'està gestant a l'esquena de la UEFA i compta amb l'oposició de tot l'establishment futbolístic; institucions, federacions i els clubs que quedarien exclosos d'aquest torneig elitista semblant a l'Eurolliga de bàsquet.
La Superlliga (European Premier seria el nom que rebria), seria una competició tancada a 16 o 18 clubs, els més grans i més famosos d'Europa –o sigui, d'Anglaterra, Itàlia, Alemanya, França i Espanya–, que jugarien una competició d'anada i tornada. No està decidit el nombre de participants, la identitat de possibles convidats –es discuteix si quedarien fora noms il·lustres com el Benfica, l'Ajax i altres campions– i si hi hauria algun mecanisme per canviar, per exemple, l'últim de cada edició.
El torneig el finançaria el banc nord-americà JP Morgan, que garanteix suculents premis econòmics, el gran al·licient. El pressupost és de 5.000 milions d'euros. La Champions en va repartir més de 2.000, però entre els 32 clubs de la fase de grups.
Qüestió de diners
Quadra, per tant, amb l'argument que va ressaltar Bartomeu al donar la notícia «que canviarà, de forma extraordinària, les perspectives d'ingressos dels pròxims anys»: l'acceptació del Barça dels «requeriments» per participar en la futura Superlliga. Requeriments que deixava a tall de testament per a la següent junta i que haurien de ser aprovats per l'Assemblea de compromissaris. De passada, va afegir Bartomeu, havien acceptat el format del Mundial de clubs, però és una simple ampliació a 24 participants i una competició legal: l'organitza la FIFA.
Els clubs continuarien participant en els seus campionats nacionals, però abandonarien els internacionals. La UEFA s'oposa «fermament» a la Superlliga al considerar que «els principis de solidaritat, promoció, descens i lligues obertes no són negociables».
L'ens europeu es va veure impel·lit a reaccionar per les repercussions provocades per Bartomeu. La seva aposta és la Champions League. «La UEFA i els seus clubs estan compromesos a construir sobre aquesta força, no a destruir per crear una Superlliga de 10 o 12 fins i tot 24 clubs que inevitablement es convertiria en avorrida», va dir un portaveu.
Luis Rubiales i Javier Tebas, presidents de la Federació i la Lliga, es van posar d'acord per censurar Bartomeu. Per a Rubiales, la Champions és «la millor competició del món» i, després de 60 anys, «conjuga història amb modernitat». Tebas va vetllar pel seu negoci i va dir que la Superlliga és una competició «fantasma que seria la ruïna» per al Barça i que Bartomeu «va ratificar la seva ignorància en la indústria del futbol». «Trist final d'un president que va tenir encerts i últimament errors», va sentenciar Tebas.
H