Roglic ensenya tot el seu poder davant Carapaz
El ciclista eslovè es reivindica a la Vuelta i triomfa al cim de Moncalvillo
Primoz Roglic és un ciclista al qual no li queda més remei que estimar. És necessari entregarse al seu coratge, al seu canvi de ritme i, sobretot, a la seva fam de victòria. Mai es rendeix, mai s'entrega i fins i tot sembla que no tingui ànima i només un bloc de ciment al cervell, el que li diu «ataca, ataca» i li repeteix, tal com reconeix el corredor eslovè després de la seva victòria a Moncalvillo, més allà de les vinyes de la Rioja, «és bo recuperar temps, però jo soc aquí per guanyar». I no en queda dubte. Si no guanya la Vuelta, costarà molt que l'hi arrabassin.
Bé que ho sap el jersei vermell, Richard Carapaz. ¡Quin duel viuen tots dos en l'últim quilòmetre de la pujada! Semblen dos titans, sembla que ells dos es disputen la Vuelta i els altres miren per comprovar qui dels dos és el més fort. No queda cap altre remei a Enric Mas, després d'haver-li preparat els companys del Movistar el terreny per a un atac que no arriba. Vol però no pot el corredor mallorquí, acompanyat per tots els seus, principalment Alejandro Valverde.
/
UN CIM INÈDIT Vol perquè no pot i perquè Moncalvillo, cim inèdit en la història de la carrera, és un tresor amagat, carretera estreta on ni pots aparcar el cotxe si descendeix un camió de l'organització. Senzillament has d'esperar que passi, amb paciència, entre passos canadencs que l'organització ha tapat perquè cap roda de bici s'encalli i un corredor tingui una caiguda de consideració.
Van atacant, o millor dit ho van provant, tots aquells que no es diuen Roglic o Carapaz. «Ha sigut un mà a mà preciós», reconeix el líder de la carrera, un Carapaz que creua la línia de meta en segona posició, un Carapaz que no només no es rendeix sinó que vol més i, com Roglic, el que desitja és guanyar la Vuelta. Però només un d'ells ho aconseguirà. ¿La resta? Cada vegada més difícil, tret que algú organitzi una revolució en tota regla, a molts quilòmetres de la meta, en alguna de les etapes que encara han de venir, i en són moltes.
Però quin quilòmetre final, quin obsequi per als ulls, quin art ciclista; sens dubte, del millor de l'any. Ataca Carapaz, contraresta Roglic, ¿qui és el més fort? Fins i tot sembla que estigui en joc alguna cosa més que demostrar que un sortirà vencedor i l'altre vençut. Perquè, de fet, el que volen deixar clar és qui d'ells és el corredor més espectacular. I aquí és on venç Roglic, perquè el seu últim canvi de ritme posa la pell de gallina, per deixar clar que ha valgut la pena esperar pacient el descens del camió per Moncalvillo per viure la seva victòria en directe.
I fins i tot sembla que això no hagi fet més que començar, en una muntanya de La Rioja, menys freda que les muntanyes de dies passats, i que mereix que torni la Vuelta i fins i tot hauria de fer-ho el Tour si La Rioja i els seus vins no fossin tan lluny de França.
Prohibida a partir del 30 d'agost la seva publicitat en actes esportius
HDyc Breogán, Gin MG Sarrià, Licor 43, Ron Negrita Joventut... Hi va haver una època en què els licors d'alta graduació eren molt presents en les competicions esportives. Fins que el Govern espanyol va decidir el 2012 prohibir la publicitat de begudes amb més de 20 graus en recintes esportius. Des del 2016 tampoc no pot patrocinar-se tabac als cotxes, pilots, motos i motociclistes que competeixen al GP a Montmeló o Jerez. Ara el ministeri de Consum ha posat a la diana les cases d'apostes, espònsors de la majoria d'equips de futbol i bàsquet. El ministre Alberto Garzón va enviar ahir una carta als presidents dels clubs de Primera i Segona per advertir-los que els han d'extingir abans del 30 d'agost.
A partir de l'entrada en vigor del reial decret ja no es permetran més acords d'aquest tipus i els vigents hauran de trencar-se abans de final d'estiu. En el futbol és on més fortuna han fet aquest tipus de patrocinis. En l'actualitat, tots els clubs menys la Reial Societat tenen acords amb aquest tipus de patrocinadors d'una manera o d'una altra. «L'impacte econòmic serà de 90 milions. És veritat que el món de les apostes és un món salvatge i que s'hauria de regular, però no prohibir. Crec que hi ha demagògia en aquest aspecte», va sentenciar Javier Tebas, president de LaLiga.
Tot i que la carta de Garzón s'hagi enviat només als clubs de futbol, des del ministeri deixen clar que la nova normativa també afecta la resta d'esports. Un bon exemple del canvi que això suposa el trobem en el vigent campió de l'ACB, que es deia Kirolbet Baskonia quan va conquerir el títol aquest estiu. Davant l'amenaça de la nova llei, la casa d'apostes ha deixat de donar nom a l'equip, tot i que segueix a la samarreta. En l'actualitat només el Retabet Bilbao manté aquesta publicitat en el nom. A partir del 30 d'agost cap equip podrà portar ja ni publicitat d'aquest tipus a les samarretes ni com a complement al nom o a l'estadi.
H