Dibuixar contra el feixisme
PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ PRESENTADA A LA SEMINCI Aurel relata a `Josep' la vida de l'il·lustrador català Josep Bartolí, exiliat a França després de la guerra civil
— ¿Com veu l'estat de la SGAE i la reelecció d'Antonio Onetti?
— El que està podrit allà és la cúpula. Hi ha un conflicte d'interessos entre els autors i els editors, i el vot ponderat em sembla que és injust. I, no obstant, la gent de la SGAE amb la qual parlo, la que treballa a les seus, assessora donant bons consells. Però, mentre no es nacionalitzi, crec que no canviarà.
Hdesídia, l'oblit, l'omissió, la distracció i la indiferència d'una societat que no sàpiga emparar els llibres i les baules d'aquesta cadena invisible que els salva», formada per escriptors, traductors, correctors, il·lustradors, treballadors de tallers, distribuïdors, bibliotecaris i arxivers, i finalment per les escoles, que és on es formen els lectors. «Sobretot és imprescindible cuidar a qui llegeix», es demana en el document.
La FGEE utilitzarà el manifest com una eina de treball davant els governs estatals i autonòmics, així com davant els partits polítics, per convertir-lo en la llavor i en la raó de ser d'aquest anhelat pacte.H
Josep Bartolí era dibuixant, sindicalista i va exercir de comissari del Partit Obrer d'Unificació Marxista, així que va haver de fugir de Barcelona a França just al finalitzar la guerra civil per escapar-se de les possibles represàlies que li poguessin portar les seves idees contra el nou règim que anava a instaurar-se.
No obstant, aquesta fuga, empresa per posar-se fora de perill, va acabar convertint-se en un malson. Al travessar la frontera, va ser detingut i tancat en un dels camps de concentració creats per contenir els exiliats. Més de 500.000 refugiats espanyols van anar a parar a un d'aquests llocs inhòspits on van ser humiliats i torturats. Bartolí va viure experiències aterridores que el marcarien per sempre i que va plasmar a través dels seus dibuixos, plens de dolor i horror. Va aconseguir escapar-se a Mèxic i començar una altra vida, va ser amant de Frida Kahlo i va acabar els seus dies a Nova York relacionant-se amb artistes com Pollock o Rothko.
Aurélien Froment (més conegut com a Aurel) va descobrir aquesta història i els dibuixos de Bartolí gràcies a un llibre del seu nebot, George Bartolí, que parlava de l'exili dels espanyols i d'aquests camps de la vergonya, tan similars als que hi ha avui per tancar els emigrants i impedir que accedeixin a Europa.
«El cine francès no ha tractat gaire aquest tema perquè continua sent massa delicat, i per tant, es vol enterrar, com si no existís. Per això, molt poca gent el coneix», explica Aurel des de la Seminci.
L'estil de Bartolí, i la manera tan crua i realista de plasmar la seva experiència en els seus dibuixos, va inspirar Aurel, que estava fent els seus primers passos com a cineasta. Es va sentir molt pròxim a la seva manera d'explicar la tragèdia i retratar la misèria com a forma de denúncia.
El segell de Cannes
D'aquest sentiment sorgeix Josep, el seu primer llargmetratge com a director, que ha rebut el segell de prestigi del Festival de Cannes, una magnífica carta de presentació del particular univers d'aquest debutant que ha creat una pel·lícula no tant animada sinó més aviat dibuixada. «Volia explicar la història a través dels meus dibuixos i la diferència és que no hi he afegit moviment per unir cada dibuix, com en l'animació clàssica, sinó que els he posat un darrere d'un altre perquè la narració anés avançant».
Per posar veu al Josep, Aurel va elegir Sergi López, un actor que «conjuga les tres cultures, catalana, espanyola i francesa,i que parla els tres idiomes. Vaig pensar que es podia identificar perfectament amb el protagonista, un home lluitador que després de 1939 no va tornar a trepitjar mai la seva terra i sempre es va considerar català». Per posar música a la pel·lícula, va elegir Sílvia Pérez Cruz, que va acabar posant la veu a diversos personatges. «Volia fugir de tòpics, tant de violins com de flamenc, i la Sílvia té una sensibilitat especial per connectar de forma molt emocional amb tot el que s'hi explica».
H