El gegant llatí es desperta
Per primer cop, el col·lectiu és la minoria més gran en l'electorat, el 13,3% El seu pes serà decisiu en estats clau com Florida, Pennsilvània i Arizona
Durant molt de temps els votants llatins han sigut considerats «el gegant adormit» en les eleccions dels Estats Units a causa del seu baix nivell de participació, el 49% el 2016. El 2020 aquesta ombra continua sobrevolant al seu voltant, però cada cop es veu el gegant més despert. I és gegant.
Dels prop de 60 milions de llatins que viuen als EUA, 32 milions tenen dret a votar en les eleccions del 3 de novembre, gairebé quatre milions més que el 2016. Són el 13,3% de l'electorat, per primera vegada la minoria més gran al cens electoral, al davant dels negres. El 60% d'ells són menors de 33 anys. I el seu paper s'anticipa transcendental com de costum a Florida, però també a Pennsilvània, Arizona, Carolina del Nord, Wisconsin i fins i tot a Texas, estats molt disputats i determinants.
Darrere de l'errònia etiqueta monolítica de «vot llatí» hi ha un ventall immens d'orígens, edats, ideologies, preocupacions o interessos. S'obren bretxes òbvies entre un cubà de Hialeah, un portoriqueny del Bronx o un mexicà de Santa Fe; entre generacions que van emigrar des dels seus països o les ja nascudes als EUA; entre els políticament més actius i abocats en obtenir força, representació i poder per a una comunitat tan diversa i els més passius. En qualsevol cas, per Joe Biden i Donald Trump, la lluita pels seus vots s'ha fet vital.
Segons les enquestes, és el demòcrata qui en té el suport majoritari: un 63% davant el 29% de Trump, apunta un sondeig recent del Centre Pew. La campanya de Biden va ser més lenta que la del republicà a l'hora d'organitzar-se per buscar els votants llatins, però això s'ha suplert amb una important implicació en la mobilització d'activistes. I els hispans registrats per votar, en un altre sondeig recent de Pew, mostren cada vegada més confiança en Biden per abordar la pandèmia (71%), unir el país (70%) o prendre decisions econòmiques (66%).
Un dels seus principals punts forts està just en missatges i propostes que ressonen especialment en una comunitat que és la que té més percentatge de no assegurats i particularment colpejada sanitàriament i econòmicament pel coronavirus. Els llatins són el 18% de la població, però han patit més del 28% dels casos. L'atur entre ells, que havia caigut a un mínim històric del 3,9%, es va disparar i el mes passat estava en el 10,3%. I el cop ha sigut brutal en el cas de les dones. El mes passat, les llatines van perdre els seus llocs de treball tres vegades més que les dones blanques i quatre més que les negres. Cap altre grup, independentment del gènere, ha patit un col·lapse igual a nivell laboral.
ELS AVENÇOS DE TRUMP A l'hora de mirar les enquestes, no obstant, convé no oblidar una cosa que recorda en una entrevista telefònica el professor de la Florida International University Eduardo Gamarra: «L'única òptica que importa és l'estatal». I per això han generat molts titulars els avenços que Trump sembla estar aconseguint, tot i que sigui en dos o tres punts sobre percentatges del 2016.
És una cosa que, segons Benjamin Francis-Fallon, autor de The
rise of the latino vote i professor de la Western Carolina University, no hauria de sorprendre ni destacar tant. «Posant el focus a Florida i Texas es crea la narrativa que Biden no està anant tan bé, però s'ha de recordar que aquests dos són llocs conservadors i que els cubans tenen una preferència diferent», afegeix.
Des que va arribar al Despatx Oval, Trump ha fet la major part de la seva política exterior cap a l'Amèrica Llatina amb la vista posada a Florida i en el vot no només cubà, sinó també de la creixent comunitat veneçolana i nicaragüenca. I allà ha calat fondo el seu missatge amenaçador sobre el suposat «socialisme» que portarien a la Casa Blanca Biden i Kamala Harris.
El missatge el té interioritzat María Lourdes Naranjo, cubana de 58 anys que fa uns dies es va enfrontar a crits amb una caravana pro-Biden que va recórrer el carrer Vuit de Miami. «Biden no és socialista, però té idees socialistes i a Harris li agraden les idees de Fidel Castro. El Partit Demòcrata se n'ha anat molt a l'esquerra i ja no és el de fa 10 anys», deia. «Medicina gratis –argumentava– estudis gratis... El tot gratis és marxista i aquesta pel·lícula ja la vam veure».
Per a Gamarra, hi ha una «gran paradoxa o, francament, estupidesa» en escoltar aquests missatges al comtat de MiamiDade.
«El votant cubà és el màxim consumidor de serveis socials», recorda. I assenyala que Hialeah, epicentre de la comunitat cubana, té «el major nombre de gent per càpita inscrita a l'Obamacare». «S'estan disparant a la templa», sentencia.
TUB D'ASSAIG Florida és per a Trump com un tub d'assaig i des d'allà exporta el seu missatge. I amb aquest missatge ha aconseguit connectar amb una part del vot llatí. Al Francisco, un emigrant mexicà instal·lat a Tucson (Arizona) que condueix un Uber, casat i pare de tres fills, no li agrada que Trump separés nens de les seves famílies a la frontera. Però el seu vot en aquestes eleccions és indubtablement per al republicà: «La dada dura, la matemàtica, no menteix, i Trump ha sigut bo per a nosaltres».
Trump i els republicans intenten explotar les tensions històriques entre part de la comunitat llatina i els negres. És el que Francis-Fallon denuncia com «una de les seves actualitzacions del manual de Richard Nixon»: l'intent de crear una divisió entre la «bona minoria» que no protesta, i la suposadament dolenta. Aquest missatge divisori no cala en algunes comunitats, com la d'origen mexicà, però en d'altres sí que està fent efecte.
s'ha disparat fins al 10,3% i afecta especialment la dona intenten explotar les tensions històriques entre la població hispana i la negra