EL MILLOR BARÇA DE KOEMAN
El Barça guanya per primera vegada a Torí amb un gran futbol en una excel·lent reacció després del clàssic Els blaugranes van poder obtenir un triomf més contundent, tot i que a Morata li van anul·lar tres gols
Els blaugranes es van imposar a la Juventus a Torí (0-2) en partit de la Champions amb gols de Dembélé i Messi, de penal.
Ronald Koeman té una altra línia en la història del Barça: és el primer entrenador blaugrana a guanyar la Juventus a Torí. Per ara aquest triomf té molt valor afegit al de l'il·lustre nom del rival: al valor material que el reforça com a líder del grup s'hi afegeix el valor anímic per a un equip encara insegur, i el valor simbòlic de recuperar part de la grandesa perduda a Europa.
El marcador podria haver sigut més contundent, cosa que reforça l'encomiable reacció d'un Barça que s'expressa sense complexos a l'apostar amb Pedri, a qui només li falta perdre la vergonya. Quan es fiqui al cap que és més valuós demanar perdó que demanar permís, serà una joia com ja ho és Fati. El guineà, amb 17 anys com ell, l'avantatja en el fet que porta una temporada ja en l'elit. Fati va sortir i va provocar el penal de la tranquil·litat que va transformar Messi, només precís des del punt de l'àrea.
EL DEFECTE DE MORATA / Va fer historia Koeman i va fer història Álvaro Morata, tot i que el capítol de damnificats pel VAR encara no existeix. La UEFA no ha creat aquesta categoria en les estadístiques. Morata s'ho mereix. Li va fer tres gols al Barça, i els tres van ser anul·lats, tots per fora de joc. N'acumula cinc d'anul·lats en els últims quatre partits, segons estadístiques extraoficials. Ja no és desgràcia ni casualitat. Morata té un defecte que requereix atenció personalitzada.
La millora en el joc, més dinàmic que dissabte, no va venir donada per les novetats en l'alineació. No substancialment, perquè Koeman havia retirat dos dels futbolistes més destacats: Dest i Fati. Els canvis de jugadors van estar acompanyats per més permutes de posicions en la incessant recerca de Koeman de quadrar cadascú al lloc que li co
rrespon. Pedri va passar de la dreta a l'esquerra per deixar pas a Dembélé i Messi es va retardar a la mitjapunta perquè Griezmann fos el més avançat.
ELS ENGANYS / Dembélé va ser qui més va ressaltar abans que Pedri volgués semblar més gran, sobretot pels seus magnífics dríblings, tan reals i verídics que arriba a enganyar-se a si mateix. Com no havia d'enganyar Danilo. Dembélé va exhibir la seva habilitat per desequilibrar l'un contra un i la seva capacitat per desconcertar amb algunes de les seves decisions. Es passa la vida improvisant i de vegades no sap resoldre l'embolic que s'ha muntat ell sol.
Però el Barça el necessita. Necessita desbordament perquè abusa del joc al peu. Sense els desmarcatges de Fati va faltar profunditat i les ocasions del primer temps van néixer fruit de l'error aliè. El de Demiral en el primer minut va originar tres rematades de Messi, Pjanic i Griezmann. Després hi va haver prou oportunitats per tancar un marcador rotund mentre Morata anava penalitzant-se a si mateix.
PJANIC, TITULAR / La tornada a Torí va brindar a Pjanic l'oportunitat de mostrar-se davant els seus excompanys amb la condició de ser titular al Barça, tot i que fos per un dia. Dinàmic i intervencionista, el centrecampista bosnià va ser a prop del posseïdor de la pilota per brindar una sortida en la pressió avançada que va exercir la Juventus, però va cometre pèrdues inacceptables que van poder costar cares.
Pjanic va acabar jugant amb Busquets i De Jong. Van coincidir tots tres per la lesió d'Araujo. Koeman es va fiar de De Jong per exercir de central per haver-lo vist a l'Ajax. L'equip va fer un pas enrere per inseguretat. Les penúries defensives de la Juve eren més grans que les del Barça, per molt més avesada que estigui en protegir-se. A Pirlo li faltaven Chiellini, De Ligt i Cristiano. I en la tornada serà una altra Juve. Aleshores, el Barça ja hauria d'estar classificat.