Aurélien Froment

Director de cine, ha estrenat `Josep'

Més conegut com a Aurel, el director francès ha presentat en el Festival de Valladolid la seva òpera prima, que recorre la vida del dibuixant i sindicalista català Josep Bartolí. Bartolí va ser tancat als camps de concentració francesos després de la guerra civil.

acaba el temps. Donim'ho tot. Bé, doni'm totes les novel·les de més de mil pàgines que tingui. L'escena transcorre dies abans del segon confinament, quan vaig a la llibreria com l'amo d'un restaurant, abans d'una guerra, va a un hipermercat de majoristes: pots de Nutella de 20 quilos, carretons de panets congelats i barrils de cervesa mida panxa d'Obèlix.

–Se'n pot emportar algun de Dickens, si ho desitja.

–Ja em va salvar la primera quarantena. He gastat aquesta carta.

–¿Anem pels clàssics?

–Sí, vinc de comprar vuit paquets de Scottex i 10 de Campurrianas. Doncs igual en llibres.

–¿Per al seu fill també?

–Sí, vull l'equivalent dels maleïts Buddenbrook en literatura infantil.

–¿Però ell sap llegir?

–Tot just parla.

–Doncs que tiri amb l'elefantet Elmer i El monstre de colors i torna. Crec que el segon, que ajuda a entendre què sent, si ràbia o pena, el podria llegir vostè també. No li aniria malament. Deixi de tamborinar amb els dits al datàfon, si és tan amable.

–Doni'm coses per llegir que quan estigui tancat em facin pensar que de tota manera la vida no val gaire la pena. Sèneca, per exemple: «¡La corrupció dels que es dediquen a la disbauxa és deshonrosa!». El llegiré assaborint un chupito de cicuta.

–Miri, no s'alarmi, es pot emportar el llibre que vulgui i tornar d'aquí 15 dies.

–No vull curtterminisme. Necessito un llibre que em doni moral de victòria. Vull un horitzó a llarg termini, llunyà, com els empresaris i els llançadors de javelina.

–Per aquí tinc una edició de La història interminable. A més, és un llibre que va sobre llegir tancat, en aquest cas en un gimnàs, i llegir per salvar el món de Fantasia de la ficció que s'està llegint.

–Ho sé: «Això era el que havia somiat tan sovint i el que, des que s'havia entregat a la seva passió, desitjava: ¡Una història que no acabés mai!»

–És clar, el que passa és que potser ara el que està en perill no és el món de Fantasia, sinó el Món de la Realitat.

–Començaré per salvar-me jo amb el primer i després ja veurem si se salva l'altre.

H