Nacho Vegas
Cantautor
L'asturià treu al mercat Oro, salitre y
carbón. Diez años de marxophonismo, doble àlbum antològic amb combinació de rareses, peces en directe i cinc temes inèdits que respon a la voluntat de recopilar els seus últims 10 anys de vida artística.
Cantautor. Ha publicat un doble àlbum antològic
Després de l'aplaudit Violética (2018), Nacho Vegas fa un alto en el camí i posa llum als marges a Oro, salitre y carbón. Diez años de marxophonismo (2011-2020). Una doble antologia en la qual rescata substancioses cançons de publicació dispersa (epés, cares B, discos col·lectius, documentals) i afegeix gravacions en directe i cinc peces inèdites.
— ¿Les cançons noves hauran d'esperar?
—La meva idea per a aquest any era publicar Oro, salitre y carbón a la primavera, i començar llavors a compondre per al pròxim àlbum, però aquest any ha sigut una mica de bloqueig creatiu. Em pensava que el confinament m'aniria bé per escriure en la intimitat, però és molt difícil fer cançons sense que hi hagi un món a fora que estigui viu.
— Entre les peces inèdites, Fabulación és entre el més dur que ha fet. «`Xusticia n'Altasu / Estamos en guerra / Es plana la tierra / El mercado libre'».
— No volia fer una cançó sobre tot el que està passant, però al final es va colar aquesta, l'única acabada aquest any. Perquè de cara al repertori nou vull fugir del monotema.
— Els 10 anys que reflecteix l'àlbum són els de la seva reconnexió amb la cançó popular, apreciable, per exemple, en l'adaptació d'Arriba quemando el sol, de Violeta Parra, amb guitarres elèctriques a l'estil de Lou Reed. ¿Una cançó de síntesi?
— Quan escolto Violeta Parra la veig una artista molt punkie.
Aquesta cançó és d'un acord únic tot el temps; una mica psicodèlica i hipnòtica. La porto al terreny del qual vinc. El rock no és més que una altra baula més dins de la música popular i, per mi, Violeta Parra és com Bob Dylan.
— En l'arrencada amb Me lo dijo un ángel i Cómo hacer crac sembla insinuar-se la pandèmia, tot i que potser ens obsessionem a veure claus víriques per tot arreu.
— Cómo hacer crac la vaig escriure el 2011 i té a veure amb el 15-M. Parla d'un altre crac, com Fabulación. I Me lo dijo un ángel s'inspira en l'obra d'Ángel González i parla d'agafar la cultura popular per trobar pistes emocionants del que està passant. M'interessa de la música tradicional que al transmetre's oralment cada un la reinterpretava. Ara hi ha un zel per l'autoria: si fas una versió i modifiques un vers, ja has de demanar permís a l'autor i a l'editorial.
«Em pensava que el confinament m'aniria bé per escriure, però és difícil sense un món a fora que estigui viu»
— Un tret distintiu de la seva obra és la recuperació de la llengua asturiana, o asturlleonesa, en un context postindie poc procliu.
— No vaig tenir educació en asturià com m'hauria agradat. Aquest nou PSOE del Govern del Principat d'Astúries almenys en el programa portava l'oficialitat. Una oficialitat tova, perquè tenen molta por que passi com amb els catalans i es creï un moviment independentista d'esquerres. Però és important. El que més em va costar va ser escriure en asturià una cançó que no tingués a veure amb Astúries o amb la tradició.
— El 15-M el va inspirar a fer cançons. ¿Veu ara condicions per a una nova versió d'aquell moviment, tot i que el carrer no sigui accessible?
—Milito a Anticapitalistes i hi veig bastant pessimisme. Últimament hi va haver les manifestacions del 8-M, amb noies molt joves amb la seva perspectiva feminista i anticapitalista. I, després, les ecologistes. Però ara, al faltar el carrer, sembla que tot es desmobilitzi. A l'estar Unides Podem en el Govern no hi ha cap contrapoder a l'esquerra, perquè l'exerceixen la dreta i la ultradreta.
— ¿Com ha de manifestar-se la cultura sense que pugui semblar que se sent moralment superior o que defensa la seva parcel·la sense mirar al voltant?
— La cultura i la música tenen poca tradició d'associacionisme i de sindicalisme. Ara hi ha una crisi social que afecta tota la classe treballadora, i en aquest moment hem d'estar units. Falta perspectiva de classe, de solidaritat amb altres sectors, en el moviment de la cultura, a Alerta Roja i aquest entorn, tot i que espero que pugui sortir alguna cosa d'allà.