La cultura: el menys elitista

agafar

Ho va dir l'escriptora Jeanette Winterson al final de la conversa que fa un temps va mantenir amb una altra escriptora, Bel Olid, al CCCB: no hi ha cosa menys elitista que la cultura. Ho explica de manera molt senzilla, a més: la cultura és allò que ens connecta amb la gent a qui, en el passat, ja li preocupaven els mateixos temes que a nosaltres ara; la cultura traça la línia que ens diu que no som illes, que no estem sols.

Una altra escriptora, entre altres moltes coses, Angela Davis, era qui responia ahir, també des de la web del CCCB, les preguntes que li feia un grup de gent; joves i dones, van dir que eren sobretot. Igual que Winterson parla de la xultura –els llibres, la música, l'art– com allò que ens connecta amb gent que en el passat s'ha preguntat o ha patit les mateixes coses que ens demanem i vivim nosaltres mateixos ara. Davis insisteix en la importància de pensar i actuar junts en el present.

A Davis li demanaven si estaven al cas, ella i els seus conciutadans americans, del que passava en termes de moviments antiracisme, antipatriarcat, etc., aquí a Europa o a l'hemisferi Sud. «N'estem al cas si l'anem a buscar», va respondre, per, immediatament després, deixar clar com era d'important estarhi al cas per tal d'empoderar-se, de tenir més força: de no sentirnos sols, finalment.

OBRIR UN LLIBRE,

mirar una pel·lícula, escoltar un disc és buscar companyia. No se m'acut cap altra cosa millor que anar a buscar cultura per fer front a aquesta època en la qual el món sembla haver convingut d'obligar-nos a tancarnos en «bombolles», com ho anomenen per no dir-nos que ens obliguen a aïllar-nos.

Si una cosa té de bona aquesta època de confinament és que ens ha agafat connectats. Qui més qui menys té internet i llibres a casa i, per a qui no, hi ha les biblioteques. Buscar companyia no és elitista, ans al contrari: és reconèixer una necessitat, la més humana de totes, probablement.

H