Eleccions el 30-M, per ara
L’Executiu català i la majoria de partits decideixen demorar els comicis per l’evolució de la pandèmia • El PSC s’hi oposa i recorrerà el decret si reobre el procés electoral El Barça posposa l’elecció del nou president, però només fins al 7 de març
Amb les enquestes a la mà, la suspensió del 14-F capgira tàctiques i interessos d’alguns partits i dona aire a d’altres. El panorama epidemiològic, segons les previsions, no es mitigarà fins al final de la primavera, però fins aleshores la política catalana viurà noves sotragades. Algunes en profit d’uns i en detriment d’altres.
Més temps per erosionar ERC i la carta judicial
La presidenciable de JxCat, Laura Borràs, té una causa oberta al Suprem per malversació, frau a l’Administració i falsedat documental. Si hi ha novetats, els postconvergents podrien reconvertir-les en bandera electoral perquè Borràs sempre ha insistit que és «víctima d’una persecució». A la primavera també podria dilucidar-se el veto a la immunitat del cap de llista, Carles Puigdemont, perquè pugui ser jutjat a Espanya. Seguint en la travessia judicial, és probable que els presos tinguin el tercer grau i participin en la campanya. Des de l’òptica demoscòpica, el temps pot permetre a JxCat donar un tomb als pronòstics favorables a ERC i PSC, erosionant una mica més el seu soci.
Una mica d’oxigen per intentar tapar les fugues de vot
Els comuns es mantenen en les enquestes amb resultats molt semblants als d’ara. No obstant, temen que Illa pugui perjudicar-los, esgarrapant-los part del seu electorat a Catalunya. Segons l’última enquesta d’EL PERIÓDICO, el 28,8% de l’electorat del PSC prové dels seus simpatitzants. Fa temps que la candidata Jéssica Albiach exigeix un tripartit d’esquerres després de les eleccions perquè el seu recolzament pugui ser decisiu, com ho va ser per al Govern el pacte pressupostari. Els socialistes i els republicans es miren de reüll i defugen l’acord que anhelen els comuns. La reforma del delicte de sedició, una iniciativa que es fa seva Jaume Asens, els podria donar empenta electoral si s’aprova abans de la primavera, tot i que Sánchez en té l’última paraula.
Davant el temor que s’esvaeixi l’‘efecte Illa’
Als socialistes no els satisfà l’ajornament. L’ungiment del ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat en substitució de Miquel Iceta ha donat els seus fruits en aquestes primeres setmanes. Tots els partits de l’arc parlamentari s’han fixat en el PSC i, amb les seves crítiques, han avantatjat el seu adversari. Illa preveu mantenir el seu càrrec en el Govern de Pedro Sánchez fins a la campanya electoral, sigui quan sigui. Si el pla de vacunació funciona segons el previst i la pandèmia s’apaivaga a poc a poc, la seva popularitat i bona valoració continuarà creixent. No obstant, corre el risc que algun imprevist compliqui la seva gestió i això actuï en detriment dels seus interessos.
L’herculi desafiament de mitigar un daltabaix inevitable
Les perspectives electorals dels taronges es mantenen intactes, amb la caiguda fins a la quarta força i la pèrdua de més de la meitat dels disputats. Guanyar temps per redirigir la seva estratègia a Catalunya i minar la sagnia de vots al PSC i Vox els beneficia. El fitxatge de Lorena Roldán pel PP després d’haver guanyat les primàries a què no s’ha sotmès Carrizosa pot perdre efecte fins al maig. I, fins a les eleccions, Cs pot continuar lluint la bandera de líder de l’oposició per comandar la pressió al Govern en temps de pandèmia. L’entrada dels presos independentistes en precampanya i el debat sobre els indults i la modificació del Codi Penal per alleugerir les condemnes serà una de les principals armes fins als comicis.
El desgast de gestionar una pandèmia indòmita
La gestió de la pandèmia recau, en gran manera, en les conselleries que lidera ERC (Salut, Treball i Afers Socials i Famílies), per la qual cosa tem que el desgast els pugui fer perdre vots. El comandament del Govern en funcions l’exerceixen, a més, amb les mans lligades als pactes amb JxCat, en custòdia permanent. L’efecte Illa fereix les seves perspectives demoscòpiques en la carta de la gestió per les valoracions que obté el ministre de sanitat entre els catalans. Allargar els terminis els pot fer trontollar en el primer lloc dels sondejos, però si el pla de vacunació es compleix i a la primavera el seu líder empresonat, Oriol Junqueras, pot formar part de la vida política fora de la presó, podrien refermar-se.
Marge per consolidar nou discurs i nova candidata
La precipitada candidatura de Dolors Sabater, després d’un pacte entre la CUP i Guanyem Catalunya, encara no s’ha acomodat en l’electorat i els anticapitalistes confien que un marge de temps els beneficiï. Les enquestes pronostiquen que poden duplicar escons, entre 7 i 8 representants, però l’entrada en precampanya sense candidat ha sigut contraproduent i encara no es pot mesurar amb exactitud si Sabater millora els seus pronòstics. La CUP necessita marge per llançar un nou discurs, amb el qual pretenen aparcar la via hiperventilada de l’independentisme oferint receptes nacionalitzadores per ajornar els estralls de la pandèmia. El seu objectiu de campanya és guanyar vots oferint-se com una força disposada a entrar en el Govern.
Consolidar la seva alternativa davant Ciutadans i Vox
El PPC havia greixat la seva maquinària electoral amb bones dades demoscòpiques. Els sondejos preveuen que dupliqui els seus representants a l’hemicicle català i la ruptura amb Cs, després de no haver acordat presentar-se en coalició, reforça el seu missatge com a partit que suma transversalitat en el constitucionalisme. Això es reforça amb el fitxatge de Roldán, però també amb el de l’exdirigent d’Unió i d’Units per Avanaçar, Eva Parera, ara mà dreta de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona. Els populars preferien votar ja, però un ajornament tampoc els va obcecar. Ara bé, són proclius a no allargar més del compte les urnes per recuperar força en el panorama català.