Un ‘boom’ que neix de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona
> Bona part de l’última eclosió de nous projectes que viu Catalunya neix d’aquest postgrau creat el 2012 per formar llibreters i ajudar-los a obrir-se camí professionalment
Tradicionalment s’accedia a l’ofici de llibreter a cop d’aprenentatge i experiència. No semblava necessària cap formació més enllà de l’amor als llibres. Però aquells temps han quedat enrere, igual que els vells formats de llibreries de Catalunya i Espanya van arribar al segle XXI amb urgència de modernització. No és el cas de les nombroses petites llibreries independents que han florit amb èxit en els últims anys. Solen ser locals situats en barris perifèrics perquè la gentrificació els han expulsat del centre i, dada important, en molts casos els responsables han passat per l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona. L’Escola va ser un projecte únic a Espanya durant anys fins que es va crear la diplomatura de Creació i Gestió de Llibreries de la UNED.
El postgrau, que ofereix un títol de llibreria bàsic i un altre d’excel·lència destinat als professionals, també ha sigut el principal esperó d’aquest boom llibreter que viu Catalunya. Va néixer el 2012, en un moment àlgid de la crisi del 2008, impulsat pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb l’ajuda de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i amb una finalitat molt pràctica: formar llibreters i familiaritzar-los amb l’imprescindible món tecnològic, les xarxes socials, el màrqueting, els distribuïdors i ajudar-los a incorporar-se professionalment.
De les vuit edicions d’aquest postgrau –en realitat no ho és, perquè si algú acredita alguna mena de formació tècnica no universitària o experiència en la matèria s’hi pot matricular– s’hi han graduat fins a 200 alumnes, gairebé la meitat dels quals (un 49%) estan treballant, d’una manera o d’una altra, en una llibreria. Nollegiu de Poble Nou, que el 2019 va ampliar negoci amb una sucursal al Clot, va ser la primera que va sorgir sota aquesta fórmula. La van seguir projectes com Som Negra, La Carbonera, El Gat Pelut, La Inexplicable, La Tribu i Sendak, fins a un nombre total de 24.
«Alguns d’aquests alumnes interessats a formar-se com a llibreters –diu Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria– volien ser també empresaris, però com que no hi ha una titulació concreta vam haver d’acabar formant emprenedors, tot i que al principi no teníem la intenció de fer-ho». Agustí és conscient que la crisi va ser –i potser també ho és ara– un dels desencadenants d’aquest floriment. «N’hi va haver
Fins a 200 alumnes s’han graduat en aquest curs i el 49% ha trobat feina
D’aquesta iniciativa han sorgit locals com Nollegiu, Som Negra, La Carbonera, El Gat Pelut i La Tribu
molts que en aquell moment van decidir fer-se llibreters perquè, com que tot estava malament, preferien decantar-se per la seva vocació», explica Agustí, que remata amb un aclaridor «perdut per perdut».
Un llibreter, excepte casos excepcionals, no guanyarà gaires diners. Potser es convertirà en mileurista, però, com explica el director de l’Escola, «un mileurista feliç». «De moment, el que hem aconseguit és que d’aquestes vinti-escaig llibreries que s’han obert arran del postgrau, només una hagi tancat, però perquè s’ha convertit en editorial». «Després hi ha les que no s’han formalitzat, que són una mica més difícils de detectar, o les que ho han fet d’una altra manera, que són aquells alumnes romàntics que van canviar totalment les expectatives a l’enfrontar-se amb la realitat i no s’han ficat en un embolic».