La Generalitat acorda un ajornament electoral que el PSC podria recórrer
> La majoria dels partits accepten el 30 de maig com a nova data dels comicis Els socialistes > amenacen amb impugnar l’endarreriment si es permet modificar les llistes presentades
La data de les pròximes eleccions catalanes es continua retardant, un any després que el llavors president, Quim Torra, donés per liquidada la legislatura anticipadament. Aquesta vegada és l’impacte de la Covid-19 el que serveix com a argument al Govern per decretar, després del pacte previ amb la majoria de les forces parlamentàries, que la cita amb les urnes es posposi del 14 de febrer al 30 de maig. La decisió va concitar un ampli acord a la taula de partits, però la nova data no va arribar a la unanimitat perquè el PSC volia que es votés abans de Setmana Santa, el 14 o el 21 de març. Els socialistes van rebutjar la decisió presa perquè, segons el seu parer, no atén motius sanitaris, sinó interessos partidistes, i es reserven el dret a recórrer als tribunals si l’Executiu català reobre tràmits electorals ja tancats, com la presentació de candidatures i coalicions. El Govern només va anticipar que el cens s’haurà d’actualitzar.
En una reunió vespertina extraordinària, el Gabinet en funcions va acordar i va firmar el decret d’ajornament dels comicis. El blindatge legal n’és una de les claus, i per això en la compareixença (sense preguntes dels periodistes), el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència i portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó, van citar diverses bases legals per justificar la decisió.
Primer, l’informe que Torra va encarregar a la Comissió Jurídica Assessora, en què es considera que l’absència d’una disposició «expressa» en la llei electoral sobre aquest tipus de pròrrogues «no ha sigut un obstacle» per entendre que la suspensió es pot decidir. Els serveis jurídics del Govern van elaborar un altre informe que insistia en aquesta possibilitat, i l’Executiu afirma que el decret pel qual es van convocar les eleccions del 14-F preveia l’escenari d’un canvi de data per la pandèmia.
¿Mesures insuficients?
Sobre si el Govern estava preparat per celebrar el 14-F, Aragonès va afirmar que ho tenia «tot a punt», però que l’evolució de la pandèmia ha fet que mantenir la cita fos «un risc inassumible». En canvi, Budó va citar la Conselleria d’Acció Exterior –encarregada dels processos electorals i en mans d’ERC– per afirmar que «les mesures adoptades» fins ara eren «insuficients». Segons fonts coneixedores de la reunió, en la cita matinal amb els partits Aragonès va reconèixer que els protocols dissenyats «no són suficients», una cosa que li va criticar bona part de l’oposició.
A partir d’ara, el Govern haurà de detallar què canvia i què es manté de cara al 30 de maig. El seu criteri bàsic és que es puguin convalidar les decisions ja preses (candidatures i avals), actualitzar el cens i permetre noves ofertes electorals o coalicions. Unes modificacions que fins i tot Junts veu «peculiars» i que el PSC estudiarà amb lupa per si alteren «les regles del joc».
Després d’una setmana d’informes sanitaris i reunions constants entre els partits i el Govern, el Parlament va acollir la cita definitiva en la qual malgrat les reticències es va pactar retardar la data de les urnes. Segons fonts presents en la reunió, la nova cita es va decidir per l’evolució de les corbes epidemiològiques –cada onada sol durar sis setmanes– i tenint en compte el descens de les temperatures a la primavera i el pla de vacunació, que el 30 de maig preveu haver arribat del 9% al 30% de la població de Catalunya. Les prediccions del Departament de Salut auguraven que el 14 de febrer hi hauria entre 3.000 i 4.000 casos positius per Covid-19 diaris i entre 620 i 750 pacients a les ucis.
El PSC s’hi oposa
«Ens oposem a l’ajornament de les eleccions i més encara al 30 de maig, perquè aquesta decisió no es pren partint de criteris epidemiològics», va etzibar després del conclave el líder del PSC, Miquel Iceta. «Volem llegir el decret perquè una cosa és canviar la data de les eleccions i una altra les regles del joc», va afegir, i va posar en dubte l’encaix legal de deixar oberta la convocatòria a noves candidatures. «No es poden reobrir terminis ja esgotats», va advertir. Una vegada fet públic el decret, fonts socialistes afirmaven que contenia elements que generen «una gran inseguretat jurídica respecte a un dret fonamental».
Vox també amenaça amb un recurs tot i que dubta que tingui recorregut legal: «Si trobéssim una escletxa legal per recórrerhi, sens dubte ho faríem», va dir el líder de la formació ultra, Santiago Abascal. Qualsevol ciutadà pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si considerés que s’estan vulnerant els seus drets polítics.
Segons el Govern, l’evolució de les xifres de la pandèmia feien evident la necessitat de posposar les urnes, malgrat que no es donen els dos escenaris previstos inicialment i pactats amb la resta de partits: un confinament total o una restricció absoluta de l’activitat social. Per una vegada, i quant a la necessitat d’ajornar els comicis, les dues trinxeres del Govern coincideixen. No així la presidenciable de JxCat, Laura Borràs, i fins i tot el seu polèmic número dos, Joan Canadell, que van defensar (el president de la Cambra de Comerç amb un tuit que després va esborrar) la conveniència d’acudir a les urnes. Elsa Artadi, de Junts –que avala el retard electoral–, va enviar un missatge crític a Exteriors, exigint que davant la nova data «hi hagi garanties que, independentment del moment de la pandèmia, el dispositiu estigui previst».
Els protocols de la Generalitat per votar amb seguretat en temps de Covid-19 es mantindran, tot i que es podran retocar perquè la taula de partits continuarà reunint-se de forma periòdica fins a la nova data de les eleccions.