Europa espera Biden
Les divergències sobre la Xina poden obstaculitzar la revitalització de les relacions entre els EUA i la UE, malgrat el relleu a la Casa Blanca. El final de la guerra de sancions comercials iniciada per Trump és indispensable perquè fructifiqui la coopera
La Unió Europea (UE) confia que l’assumpció de la presidència dels Estats Units per Joe Biden el 20 de gener permeti recompondre i revitalitzar la malmesa cooperació transatlàntica, després dels quatre anys catastròfics de sancions, amenaces i atacs polítics de la presidència de Donald Trump. La majoria dels líders de la UE es van afanyar a reconèixer immediatament la victòria de Biden, tot i que els primers ministres d’Hongria, Viktor Orbán, i d’Eslovènia, Janez Jansa, van mantenir el seu suport públic a Trump fins al final.
Les conviccions atlantistes i el multilateralisme de Biden, l’europeisme del seu futur secretari d’Estat, Anthony Blinken, i la voluntat de la nova Administració de cooperar amb els seus aliats, remarcada pel futur conseller de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, anticipen una millora substancial en les relacions entre els EUA i la UE. Però l’abast real d’aquesta cooperació pot veure’s limitat per l’extrema polarització de la societat nord-americana, la necessitat de Biden de prioritzar el front domèstic, el nacionalisme econòmic als EUA, la naixent autonomia estratègica europea en matèria econòmica, comercial i normativa i l’enfocament divergent sobre com abordar el creixent poder de la Xina i la determinació de Rússia a defensar els seus interessos.
El relleu per si sol no repararà les relacions transatlàntiques, sinó que requerirà un esforç compartit i coordinat des dels EUA i la UE, assenyala l’informe Junts més forts del Belfer Center de la Universitat de Harvard. La UE també advoca per construir conjuntament una nova agenda global transatlàntica orientada cap als nous reptes socioeconòmics, democràtics, geopolítics i climàtics, en la qual Europa sigui tractada per Washington com un soci estratègic igual, i no com un subordinat, com detalla el pla de la Comissió Europea i del responsable de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell.
Amb Biden, els EUA reafirmaran el seu compromís amb l’OTAN i la defensa europea. Però no desapareixerà la pressió de Washington sobre els seus aliats europeus perquè gastin més en defensa, que ja va iniciar Obama. La prevista cimera de l’OTAN hauria de servir per adoptar aquest any la nova estratègia 2030 per a un món multipolar inestable.
Focus de tensions
Perquè la nova cooperació transatlàntica pugui fructificar, destaca l’informe de Harvard, és imprescindible el cessament de la guerra de sancions comercials iniciada per Trump contra la UE. La persistència de sancions extrajurisdiccionals a empreses europees que no acaten els dictats de la política exterior dels Estats Units és un altre focus de tensions.
La UE proposa crear un Consell EUA-UE de Comerç i Tecnologia com a fòrum per resoldre les desavinences, coordinar l’actuació respecte als gegants digitals i consensuar una fiscalitat digital justa i la protecció de les dades personals. La cooperació facilitaria l’elaboració d’estàndards i regulacions globals, que contindrien els intents de la Xina de redissenyar les normes internacionals a la seva mesura.
Divergències sobre la Xina
Les divergències sobre la Xina poden convertir-se en un dels obstacles més grans en la revitalització de les relacions transatlàntiques. Per a la UE, la Xina és alhora «un soci estratègic», «un competidor econòmic» i «un rival sistèmic», com indica la Perspectiva Estratègica europea cap a la Xina. La UE manté amb la Xina una forta interdependència econòmica i els líders europeus no tenen intenció d’entaular una guerra freda amb Pequín, com ja va assenyalar Borrell. Els Estats Units, per la seva banda, considera la Xina una amenaça potencial per a la seva hegemonia i per a l’ordre internacional, a causa del seu cada vegada més gran poder econòmic i tecnològic i de la seva creixent influència geopolítica, indica Nathalie Tucci, directora de l’Institute of International Affairs.
El recent acord UE-Xina sobre inversions pot convertir-se en un focus de tensions amb la nova Administració Biden. L’acord va ser subscrit precipitadament el 30 de desembre, sota pressió de la cancellera alemanya, Angela Merkel, atesa la importància de la Xina per a les inversions de la indústria alemanya, malgrat l’oposició expressada per Biden i malgrat la persecució dels activistes prodemocràtics a Hong Kong i les denúncies de treball forçat i internament massiu de la minoria musulmana uigur. Biden necessita la UE per crear un front comú per contenir la Xina, però l’acord mostra la determinació de la UE de reafirmar la seva autonomia estratègica en matèria econòmica i comercial.