Un any de l’estiu negre
L’OMS per fi ha aconseguit accedir a Wuhan per investigar l’origen del brot gairebé 12 mesos després que els primers científics determinessin que el virus era de transmissió humana, però quan encara només estava localitzat en àrees concretes de la Xina. Un aniversari no només significa una marca al calendari, un sospir de nostàlgia i un record. És sobretot una excusa per forçarnos a fer balanç, recordar d’on venim i revisar el que hem fet malament per corregir futurs errors.
La pandèmia continuada en el temps i el record d’aquell gener de 2020 tapa una altra catàstrofe històrica: la sèrie d’incendis del ja conegut com a black summer, l’estiu negre australià. El balanç té les seves xifres. Tres bilions d’animals, dels quals molts eren d’espècies amenaçades, van morir o van ser desplaçats del seu hàbitat i actualment segueixen en perill. Unes xifres tan catastròfiques que es poden equiparar al desastre de l’Exxon Valdez el 1989, probablement l’any zero per a la consciència ecològica de la nostra capacitat de causar mal al medi ambient.
De la tragèdia mediambiental han sortit gestes. Com els ciutadans que van rescatar coales atrapats en boscos en flames o l’operació forestal que va salvar de l’extinció el bosc prehistòric que es manté ocult per sobreviure a les Blue Mountain, poblat de pins Wollemi i descobert el 1994. Instituïts com a guardians del bosc més antic de la Terra, botànics de tot el món vigilen l’evolució dels espècimens que creixen de les llavors que es van subhastar per garantir la seva supervivència, des dels jardins de Kew a Londres fins a racons com el jardí de la Tamarita, a Barcelona.
Si la consciència ambiental no ens mobilitza per animals i arbres, si algú encara no entén la cadena que ens relaciona i lliga com a éssers vius, el black summer ens porta un altre llegat, el de l’aire tòxic, del qual ningú s’escapa. Els incendis que van cremar durant sis mesos a Austràlia van perjudicar tant la qualitat de l’aire que alguns experts de la Universitat de Tasmània els consideren la causa directa de 445 morts i 4.700 ingressos hospitalaris o assistència mèdica per problemes cardíacs i pulmonars derivats de l’exposició a la pol·lució que va afectar el 80% de la població. En plena temporada de risc forestal, Austràlia afronta ara la possibilitat de nous incendis amb instruccions clares de confinament i ús de mascareta per protegir la ciutadania de l’aire tòxic del fum.
La letalitat de la pol·lució continua sent un missatge que sona exagerat. Preocupa, però encara no es troba en l’escala de valors que ens hauria de mobilitzar. Amb tot, en només unes setmanes, un tribunal anglès ha declarat que la mort d’una nena amb asma va ser a causa de la contaminació, i un tribunal de França ha frenat una deportació a Bangladesh per evitar al demandat el mal irreversible en la salut que li costaria tornar al seu país. L’estiu negre australià i el seu balanç dona noves raons per renovar les forces de la croada ambiental.
Es calcula que l’aire tòxic va matar 445 persones i en va hospitalitzar milers