Les llibreries, resistint malgrat tot

Superats els anys més durs per al sector editorial, la lenta recuperació de la compra de llibres en els últims anys havia anat acompanyada de vaivens de mercat aparentment contradictoris: tancament d’algunes grans llibreries, o d’altres amb problemes de recanvi generacional, absorció de les vendes per les plataformes de comerç electrònic i un degoteig d’obertura de petites llibreries amb diverses característiques comunes. Atenció per la producció editorial independent, impuls d’activitats culturals o de difusió literària i cobertura del territori, omplint buits en barris i ciutats. Tot i que aquest auge tingui també aspectes amb una doble cara: l’arribada d’iniciatives amb bolla de mecenatge o els microprojectes plantejats com a alternativa d’ocupació per treballadors del sector són, en part, també símptomes d’una situació com a mínim complicada. El cop experimentat per la pandèmia no ha truncat aquesta tendència: és més, el fet que s’estigui consolidant un teixit de llibreries que actuen com a centres de cultura de proximitat, així com que en determinades fases les llibreries poguessin obrir les seves portes abans, o amb menys restriccions, que altres equipaments culturals, les ha fet sortir relativament ben parades. Després d’haver defensat dignament el seu paper en l’accés a un bé essencial com la cultura, les restriccions actualment vigents resulten de difícil comprensió.

n