«No s’ha de tenir un fill per donar un germanet al primer» |
L’autora d’‘Educar sin perder los nervios’ torna a les llibreries amb l’assaig ‘Hermanos, educar la relación entre tus hijos’ (editorial Vergara). Mare de dos fills, escriptora especialitzada en criança i fundadora de l’escola virtual per a famílies i pro
— Donar un germanet al fill que ja es té és un dels principals arguments per augmentar la família. Vostè assegura que no és bona idea. ¿Per què?
— Mai s’ha de tenir un altre fill pensant únicament en el primer. És a dir, no s’ha de fer per donarli un germanet raonant que, si no, se sentirà buit. Una persona mereix néixer amb la finalitat de ser estimada per ser com és en si mateixa i amb la certesa que els seus pares podran cobrir les seves pròpies necessitats psicològiques i fisiològiques. Tenir més d’un fill implica que hi haurà un ésser humà més a casa. Els pares n’han de ser conscients per evitar posteriorment situacions derivades del fet que no s’hagi reflexionat prou aquesta decisió. Tenir germans és una experiència molt més intensa que el simple fet de créixer i viure amb un igual. No han de venir al món per omplir carències emocionals.
— La millor manera de dir a un nen que un germà ve de camí depèn de la seva edat. Tot i així, ¿hi ha algun denominador comú a l’hora de fer aquest anunci?
— El que volem i hem de transmetre al nostre fill és sempre el mateix: amabilitat, respecte, amor i alegria. Però sense exagerar ni sobreactuar, atenent als seus dubtes, curiositats i pors. La diferència en el missatge ve donada per la necessitat d’adaptar el que volem transmetre a la maduresa emocional i cerebral del fill a qui volem donar la notícia. Hem d’entendre que tot i que el nostre fill rebi la notícia amb alegria, no significa que estigui entenent el que suposarà emocionalment per a ell. No ho sabrà fins que no ho experimenti. Estiguem preparats per a canvis emocionals.
— ¿Per què no és bo anomenar els nostres fills per gran, mitjà o petit? ¿Tanta càrrega psicològica els suposa?
— Les etiquetes mai són bones i hem de rebutjar-les completament en l’educació. La figura del germà gran i germà petit estan carregades de prejudicis i tòpics que condicionen la manera en què els nostres fills se senten i les expectatives posades en ells. Per exemple, si pensem en l’etiqueta germà gran, acudim immediatament a la figura protectora del primer germà, que ha de cuidar i fins i tot sacrificar-se pel segon. Per contra, el petit se suposa que serà vulnerable, el que sempre obeeixi el primer germà, segueixi els seus consells i el respecti pel fet que va néixer abans que ell. Aquests conceptes estan carregats de valors perjudicials per a la infància.
— També insisteix en la necessitat de no anomenar els nostres fills per sobrenoms, per exemple grassonet. ¿No és una manera carinyosa d’anomenar-los?
— Podem utilitzar sobrenoms que no comportin etiquetes, que no facin al·lusió al cos ni similar. Totes les etiquetes marquen la nostra vida i la nostra autoestima.
—Recomana no donar als dos fills el mateix. «La igualtat no és possible ni beneficiosa», afirma. ¿Per què?
— Les oportunitats han de ser les mateixes per a cada un d’ells, però hem de tractar cada fill com la persona única que és. Això comporta, per descomptat, tenir necessitats emocionals diferents. Requereix una atenció diferent.
— ¿És impossible no tenir un fill favorit?
— Impossible no, però un dels molts temes que tracto al llibre és precisament aquest favoritisme per algun d’ells, que és completament natural i normal, tal com demostren diferents estudis científics. És una cosa que depèn en moltes ocasions del nivell de similitud amb els gustos i les aficions i com d’identificats ens sentim. Sabent això està a les nostres mans detectar-ho per evitar donar una atenció desigual a cadascun dels nostres fills i saber-ho portar de manera coherent i sense que ens influeixi a l’hora d’educar.
—¿Què hem d’entendre de la gelosia entre germans per comprendre que són completament normals?
— La gelosia en els nens és natural i forma part del que som com a éssers humans. A través de l’evolució hem adquirit un sentiment de por atroç quan notem perillar la nostra supervivència a l’adonar-nos que els nostres pares estan o estaran més amb una altra persona. Aquesta por és profunda i natural.
— ¿Com la gestionem?
— El que hem de fer en aquests casos és acompanyar i demostrar a aquest fill que està sentint gelosia que estem i estarem amb ell i que res li passarà. Això es demostra dia a dia amb respecte, atenció, escolta i amor. A través del desenvolupament d’una persona, si ha sigut correctament acompanyada, la gelosia va a poc a poc desapareixent. Però això no és màgic. La gelosia només pot acompanyar-se correctament si s’entén que és natural i que el que evidencia és que els nostres fills ens necessiten al seu costat.
«Una persona mereix néixer a fi de ser estimada per ser com és en si mateixa»
«Utilitzem sobrenoms que no comportin etiquetes ni facin al·lusió al cos»
«La gelosia és natural i forma part del que som com a éssers humans»