Despietats

L’energia és un bé de primera necessitat que hauria d’estar garantit per llei. No obstant, malgrat alguna picada d’ullet en forma de llei de pobresa energètica, s’està convertint en un producte de luxe sotmès al plaer o al caprici d’unes companyies energètiques sense ànima. A molts barris de Badalona fa dies que no tenim subministrament elèctric. En principi se suposa que és una avaria, però Endesa no en dona cap detall. Patim talls diaris indiscriminats de com a mínim 12 hores. Tres dies després de la primera «incidència» (com Endesa anomena la tortura energètica), l’únic que hem aconseguit ha sigut una reunió de l’alcalde amb la companyia. Mentrestant, sense llum, sense solució. Famílies senceres no es poden dutxar amb aigua calenta, sense cuinar i sense més calor que la d’una espelma al mig de la tercera onada de la pandèmia i la primera onada de fred del 2021, una de les més cruentes en anys. Gent gran aïllada que es consumeix lentament, pacients sense oxigen supletori, nens a qui se’ls nega un menjar calent al dia i suporten temperatures gèlides; tot això al nostre primer món.

Els meus pares i els meus avis m’havien parlat de les carències que van passar als barris de la perifèria fa 50 anys. Mai vaig imaginar que el 2021 em trobaria reclamant els mateixos drets bàsics. Llegeixo que la factura de la llum es dispara un 27% en plena pandèmia i onada de fred. ¿Es pot ser més despietat?

n