On fa més mal
l’oposició, que se suposa responsable, deixava el Govern sol davant totes aquestes hienes sabent que no deixarien caure l’estat d’alarma. D’aquesta forma podien cridar a tort i a dret que el Govern preferia negociar amb «colpistes o batasunes» (les seves paraules, no les meves).
«Traïdors», deien al Govern, que ens protegia davant una situació mai viscuda. Utilitzaven la seva demagògia i hipocresia amb el temps viscut abans de la pandèmia. Després, els crits per recuperar les competències i saltar-se passos de la desescalada eren: «Amb nosaltres hi hauria menys morts», amb la roïndat i irresponsabilitat que els caracteritza. Asseguraven que tots els requisits requerits per sortir del confinament estaven més que coberts. I van sortir del confinament, amb tres premisses molt senzilles que tots afirmaven tenir més que cobertes: sanitat primària reforçada, tests PCR i rastrejadors. I els ciutadans en vam sortir amb altres premisses molt senzilles: mascaretes, gel i distància. Ens van dir «sortiu a disfrutar», «moveu l’economia», però sota aquestes tres premisses.
I vam sortir-ne com nens que s’han de vigilar; ens vam desplegar pels pobles i vam omplir de malaltia llocs que no havien tingut cap cas durant la primera onada, llocs tranquils, sense morts i que nosaltres vam ser incapaços de protegir.
nutilitzar personal que s’ha ofert voluntari, com ara sanitaris jubilats, dentistes, veterinaris o farmacèutics. Fins i tot personal d’infermeria, que podria incrementar el seu sou treballant hores extra, tal com han manifestat. I, per descomptat, ampliar horaris de vacunació, també en dies festius, com ha fet Astúries.
Són mesures que ha d’aplicar l’Administració, no els ciutadans.
nL’horari que algun llumenera de la Generalitat ens ha imposat als bars catalans és realment demencial, ruïnós, impracticable i depriment. Mentre que en altres autonomies amb la mateixa ràtio de contagis se’ls permet treballar fins a les 17.00 hores i fins i tot fins a les 20.00, aquí ens tallen l’horari d’esmorzars (de 7.30 a 9.30). I no som a Suècia, aquí s’esmorza més tard. El que han aconseguit és que la gent s’amuntegui en aquelles dues hores, provocant que anem estressats i que els clients se’n vagin amb el pa entre les dents. Però clar, el que va idear aquest horari cobra el seu sou calentó cada mes, ¡tant li fa! Després ens deixen obrir de les 13.00 a les 15.30 hores. Gràcies per la seva bondat, senyors polítics. Torna a ajuntarse un munt de gent per una cervesa; de pressa, de pressa que ens tanquen. En fi, que ens han fastiguejat i arruïnat i encara no s’ha acabat. Ja poden posar les eleccions al febrer o el maig, que des del sector de l’hostaleria ens recordarem de vostès i els donarem on els fa més mal... ¡en els vots!
n