Barry Gibb ‘Greenfields’ Capitol-Universal Barry Gibb, al rescat dels Bee Gees
El cantant reviu amb sentiment el cançoner del grup en clau acústica i filo-country, amb veus com Dolly Parton, Gillian Welch, Alison Krauss, Sheryl Crow i Olivia Newton-John.
És possible que floti un greuge històric entorn dels Bee Gees: al citar-los tan sols ens passen pel cap els falsets, potser una mica paròdics, dels bojos anys disco, i el seu catàleg no sol estar considerat al nivell dels grans del pop. Poden ajudar al canvi de percepció un parell d’operacions: el documental How can you mend a broken heart, del totèmic productor Frank Marshall, estrenat el mes passat a les plataformes, i ara, aquest àlbum peculiar a càrrec de Barry Gibb, el supervivent de la saga, després de les defuncions dels seus germans Maurice (2003) i Robin (2012).
Greenfields és un àlbum d’adaptacions dels Bee Gees, però no està fet amb un ànim de superproducció, sinó que s’endinsa en partitures sensibles del grup, no necessàriament les més famoses, portant-les a un territori inesperat, de textura acústica refinada i filiació country. Intimista, però alhora frondós, amb cordes estilitzades i extrem detallisme. Un projecte que va sorgir quan Steve Gibb, fill del cantant, li va donar a escoltar un àlbum de Chris Stapleton produït per Dave Cobb. Sorprès per la seva sonoritat càlida, a l’antiga, va decidir confiar a aquest professional (còmplice, també, de trobadors de prestigi com Jason Isbell, Sturgill Simpson o l’últim John Prine) la tasca de recrear una dotzena de peces de la saga familiar en un enclavament de confiança, els històrics estudis RCA, de Nashville, on va convocar una excel·lent selecció de veus, la majoria procedents de l’escena roots.
Veus amb àngel
Poques vegades un àlbum de duets, subgènere desprestigiat, ha reservat tants registres substanciosos, començant per aquest I gottaget a message to you capitalitzat per l’astre Keith Urban i que realça amb maduresa la lluminositat pop de la presa original (del remot àlbum Idea, de 1968). Però la palma se l’emporten les veus femenines, majoria en el tracklist: Brandi Carlile commovent a Run to em, la gran dama Dolly Parton en la trencadissa Words o tota una Gillian Welch, cantautora de clarobscurs, conduint Butterfly entre cotó fluix, de la mà de David Rawling, i fent-la brillar més que a la presa de 1970.
Hi domina el repertori pre-Saturday night fever, dels llargs anys en què els Bee Gees tendien a l’exploració pop de cambra, però no hi falten alguns hits del seu pic de fama, que reviuen amb màgica serenitat: Too much heaven, amb Alison Krauss, o un How deep is your love mimat per Little Big Town i Tommy Emmanuel. Poderós conducte per a la nostàlgia, aquest Greenfields, incloent-hi el retrobament amb Olivia NewtonJohn en un Rest your love on me amb carícies de pedal steel. Artesania fina per enaltir un cançoner que mereix reconsideració, i davant el qual no tot ha sigut dit per part de Barry Gibb: el subtítol del disc, vol. 1, augura continuïtat.n