L’orgull de la Damm
El club, que estrenarà casa a Montjuïc el 2023, compta amb 230 joves entre 8 i 18 anys
Fa més de mig segle que és una referència del futbol formatiu, però hi ha notícies que consoliden aquesta aposta i reforcen la seva filosofia. La Fundació Damm va confirmar aquesta setmana l'adquisició d'uns terrenys a Montjuïc per construir la seva futura ciutat esportiva, que tindrà una superfície de 30.000 metres quadrats, distribuïts en dos camps de futbol 11 (un es podrà dividir en dos de futbol 7) i dos edificis amb totes les comoditats per als jugadors d'un club que va molt més enllà de la competició. La Damm és una família, un exemple de metodologia i esforç que porta a la pràctica els valors que sempre s'han associat a l'esport.
No són elogis gratuïts ni exageracions buides. Els que han passat per aquest inesgotable planter ho corroboren. S'hi van formar molts jugadors que van arribar a l'elit, com ara Sergio García, l'excapità periquito, o Gerard Moreno, un dels golejadors de la Lliga. Però també futbolistes anònims que van disfrutar de l'immillorable tracte d'una entitat que compta ara amb 230 joves d'entre 8 i 18 anys distribuïts en 14 equips, 13 de masculins i un de femení. La maleïda pandèmia ha aturat l'activitat en 12. Ara només competeixen els dos juvenils: el B a la Lliga Nacional i l'A a la Divisió d'Honor, categories estatals organitzades per la Federació Espanyola de Futbol.
Al capdavant del juvenil A, precisament, hi ha Luis García, un dels mites de l'Espanyol. En la seva segona temporada manté l'equip en la quarta plaça del grup, darrere dels periquitos, el Barça i el Girona. «Quan era al planter del Madrid ja tenia referències de la Damm i ja en fa anys, d'això. Llavors em preguntava: “¿Què serà la Damm?”. Ara ja ho sé. És un club únic formatiu en l'àmbit mundial. És un orgull i un plaer pertànyer-hi», reflexiona en una conversa amb EL PERIÓDICO.
/
VALORS GRAVATS A FOC L'exdavanter destaca la metodologia del club, centrada en aspectes que van més enllà del resultat. «No val guanyar de qualsevol manera. Tenen uns valors gravats a foc. S'aprecia que els jugadors siguin persones, que tinguin respecte al rival, a l'àrbitre, a les
Ramon Agenjo PRESIDENT DE LA DAMM «Tres pilars ens distingeixen: som un club formatiu, d’alta competició i també gratuït»
Luis García ENTRENADOR DEL JUVENIL A «A la Damm no val guanyar de qualsevol manera. Es valora que els jugadors siguin persones»
instal·lacions... Em sento molt còmode i molt feliç», afegeix Luis García, encantat de triar aquesta destinació en la seva primera experiència com a tècnic a Espanya. «Disfruto veient créixer els jugadors. Ara molts ho estan passant malament al no poder jugar, però la salut és el primer. A més a més, a la Damm ningú paga una quota, un xandall... I ho fan així perquè ho senten de veritat».
/
EL PAS DE ROBERT MORENO El tècnic asturià segueix l'estela d'altres d'il·lustres que també van passar per la banqueta del juvenil de la Damm, com Martín Posse (201819), Roger Garcia (2016-18) i Cristóbal Parralo (2013-16). L'exseleccionador Robert Moreno també va participar en el club cerveser. Va ser pioner en l'anàlisi de partits per vídeo i va arribar a dirigir el juvenil B el 2009. «Estava en un moment complicat i la Damm em va donar una oportunitat. És un club de referència de Catalunya. Quan et preguntaven on t'agradaria entrenar-te tothom responia el mateix: Barça, Espanyol i Damm», rememora.
Vicente del Bosque ha expressat també la seva admiració per un club que va iniciar el seu camí el 1954 quan uns treballadors de la fàbrica Damm van impulsar un club de futbol amb la finalitat de formar i educar els joves del barri de l'antiga fàbrica. Des d'aleshores la Damm és un referent indiscutible en el futbol de base. La seva principal peculiaritat és que no compta amb un equip amateur o professional. El juvenil A és el seu emblema principal.
«Reunim tres pilars que ens distingeixen: som un club formatiu, d'alta competició i gratuït», resumeix el president, Ramon Agenjo, feliç per la compra dels terrenys de la nova ciutat esportiva. «És un somni que es farà realitat el 2023. Teníem un camp obsolet al costat del cementiri de Sant Andreu, després ens en vam anar de lloguer a la Teixonera i a Horta. La relació és excel·lent, però volíem una casa a Barcelona. Ha sigut molt difícil aconseguir-ho, però ja la tenim», explica amb satisfacció.
/
EL 4-3-3 INNEGOCIABLE Agenjo, que enalteix els serveis mèdics del club cerveser, no es considera «un fanàtic del futbol». Més aviat al contrari. No importa. És el primer que sap que a la Damm l'esport està per damunt de tot. «Esforç, sacrifici, educació, igualtat social... Són les paraules que millor ens identifiquen», afegeix el dirigent.
Al seu costat, el director executiu Carles Domènech recorda un factor clau: «La nostra afició són els pares dels jugadors. No som el club d'una ciutat, amb aquell arrelament. No tenim agents externs que desvirtuïn res». I posa l'apunt esportiu: «Jo tinc una premissa: si juguem ho farem bé. Desitgem guanyar, però la clau és com fer-ho. Apostem pel 4-3-3 a tots els nostres equips. Si es perd, volem que la gent surti amb la idea que la Damm es preocupa per jugar bé i divertir-se».H