Youssef no té equip
UN JUGADOR de nom estranger pateix més per trobar club, segons un estudi
A Espanya, segons una enquesta portada a terme pel Centre d'Investigacions Sociològiques el 2014, prop d'un 70% de la població és seguidora d'algun club de futbol. Amb una xifra tan exageradament alta, l'Observatori Social de la Fundació La Caixa ha posat la mira en el terreny de joc i ha utilitzat el futbol com un laboratori de comportaments socials.
Per això ha elaborat dos informes en què destaca la preferència de jugadors autòctons abans que immigrants per part dels clubs amateurs i de quina manera afecten en una comunitat els èxits esportius d'un equip amb la contribució de jugadors estrangers.
El primer informe, a càrrec de Carlos Gómez-González i Helmut Dietl, investigadors de la Universitat de Zuric, i Cornel Nesseler, de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, parteix d'un experiment que consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que sol·licitava participar en un entrenament de prova en un equip amateur. Per a això, van enviar el mateix missatge de correu electrònic sol·licitant una prova en 1.410 clubs de futbol espanyols. L'únic que variava era el nom. Uns amb noms clarament identificables com a locals (Alejandro López o David García) i altres d'estrangers (Youssef Alami o Jack Brown).
Noms semblants
Els resultats a Espanya van revelar que les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons. Els noms locals van obtenir una resposta positiva (admissió a prova o consulta addicional) en prop de la meitat dels casos (49,29%), i, en canvi, els immigrants la van rebre només en un terç (36,06%). La diferència, una mica més de 13 punts, se situa per sobre de la mitjana europea, que és 10.
Els investigadors van constatar que a Espanya les sol·licituds amb noms de procedència àrab van rebre clarament menys respostes positives (34%) que les enviades amb noms de procedència anglesa (40%).
Un dels autors, Carlos Gómez, explica que «a Espanya clubs i entrenadors busquen noms semblants als seus per accedir als equips. Aquestes barreres cap als estrangers els priven d’una interacció social i una xarxa de contactes que poden posteriorment facilitar l’accés a una ocupació o a una vivenda».
Així mateix, el segon estudi, realitzat per Carlos Lago, de la Universitat de Vigo, i Ignacio Lago, de la Universitat Pompeu Fabra, revela que la percepció cap al fenomen migratori en una comunitat millora quan els jugadors estrangers contribueixen a la consecució d'èxits per al club.
L'informe destaca que aquest efecte és més visible com més rellevant és el paper dels estrangers en les victòries i en el rendiment de l'equip, a raó dels seus títols o una posició classificatòria millor de l'esperada per pressupost.
Aquesta millora únicament és visible en la comunitat en la qual l'equip és referent, no en d'altres, i la seva durada és limitada. S'ha observat que conflueix en el transcurs d'una temporada, però al començament de la següent, una vegada els títols o èxits aconseguits ja tornen a estar en joc, aquest paradigma «caduca».
L'autor, Carlos Lago, destaca el cas de Mohamed Salah, jugador musulmà del Liverpool, que, des de la seva arribada al club, els delictes d'odi envers els immigrants a Merseyside van descendir un 18,9%. D'aquesta manera Lago valora les actuacions dels jugadors estrangers com «un aspecte important per modular les percepcions dels ciutadans sobre els beneficis de la immigració».H
Un treball conclou que l’èxit d’un ídol millora la vida dels seus compatriotes