La llegenda sense fi de ‘Monsieur Dakar’
Peterhansel suma 14 títols en el raid en quatre dècades i tres continents
La llegenda de Stéphane Peterhansel no té límits, ni espacials ni temporals. Trenta anys després de guanyar el seu primer Dakar al Llac Rosa de la capital senegalesa amb 25 anys i als comandaments d'una Yamaha, el pilot francès va conquerir ahir a Jiddah (Aràbia Saudita) la victòria en el raid més important del món amb 55 primaveres i al volant d'un Mini. Un trajecte en què ha conquistat 14 vegades la carrera (6 en motos i 8 en cotxes) en quatre dècades diferents i en tres continents diferents. Per alguna cosa és Monsieur Dakar.
/
EL 72è MORT EN 43 ANYS «La pressió segueix sent igual de forta», assegura Peterhansel pensant en cada una de les edicions en què s'ha endut el trofeu del tuareg a casa. «Guanyar una 14a vegada era important perquè aquest any en fa 30 de la meva primera victòria i soc l'únic que ha guanyat als tres continents», va recordar el campió a Jiddah, en una jornada que va acabar tenyida de dol per la mort (anunciada una vegada conclosa l'etapa) de Pierre Cherpin. El pilot francès feia cinc dies que estava en coma induït després de patir un traumatisme al cap per una caiguda en la setena etapa, i ahir va morir durant el trasllat amb avió cap a Lilla. És la 72a víctima (27 de les quals, participants) des del naixement de la prova el 1979.
Peterhansel no va tenir problemes en l'última especial per amarrar el seu 14è Dakar. Carlos Sainz (Mini) es va alçar amb el triomf parcial (el segon en aquesta edició) però el francès en va tenir prou amb la seva fórmula d'acabar entre els tres primers (com en 10 de les 12 jornades) per mantenir a ratlla el Toyota de Nasser Al
Attiyah. Sainz va acabar tercer en la general i Nani Roma, cinquè.
La de Peterhansel ha sigut una vida dedicada al motor. La passió per la gasolina del seu pare li va permetre tenir una moto als 8 anys, tot i que abans d'anar-se'n al desert li va donar temps a ser campió de França de skateboard als 12 anys. L'enduro va ser la transició cap als raids i el Dakar, en el qual va debutar el 1988. «Cada carrera és igual de difícil guanyar. Cal donar-ho tot, dominar-ho tot, tenir un bon cotxe, un bon equip... I tot i així, l'error és humà i és fàcil cometre'n un», va reflexionar el mite.
/ BENAVIDES TRIOMFA EN MOTOS En motos, l'argentí Kevin Benavides va rematar la victòria en l'última jornada. Sortia amb només quatre minuts sobre Sam Sunderland, que obria pista i va cometre un error que el va descartar. A Rick Brabec, que començava a set, va poder mantenir-lo a ratlla i cedir només dos minuts que li van permetre guanyar la carrera en la seva cinquena participació i a Honda aconseguir el primer doblet des del 1987. «Ha sigut increïble. Dia a dia ha canviat un munt. Em sento molt feliç d'aconseguir aquesta victòria, per ser el primer sud-americà a guanyar el Dakar i fer història», va declarar eufòric.
El primer espanyol en motos va ser Lorenzo Santolino (6è), mentre que Laia Sanz, després d'un any amb problemes de salut, va ser 17a (i primera dona) en la seva 11a participació (sempre l'ha acabat): «Ha sigut un Dakar molt dur. El resultat no és el que voldria normalment, però crec que puc estar més contenta que altres vegades. M'ha costat molt arribar aquí.