La vida sense extraescolars

La Fundació Bofill recorda que les activitats al marge de classe milloren el rendiment i les capacitats dels nens, sobretot els més desfavorits. El Síndic va sol·licitar a la Generalitat que les mantingués, però no hi va haver sort.

Una esgarrifança va recórrer l’esquena dels pares la primera setmana de gener. Un grup de científics recomanava al Govern retardar l’arrencada escolar davant l’increment dels contagis i d’hospitalitzats per Covid. No va passar i hi va haver cert alleujament, així que es va prendre com un mal menor que caiguessin, una vegada més, les activitats extraescolars, aquesta àmplia paleta d’alternatives per al temps lliure que no només ocupen la tarda als nanos, sinó que també són una eina que tant pot generar equitat com desigualtat educativa. Ara toca reorganitzar-se, sobretot amb els nens de primària; tornar a modificar rutines per adaptar-se als horaris i intentar que la vida laboral mantingui cert equilibri amb la familiar.

Els pares i les mares ja hi tenen la mà trencada, en això d’adaptarse a la pandèmia. Començant per aquells tres mesos sense escola, en l’ocàs del curs 2019-2020, amanits per un confinament que va ser especialment cru amb els nens, els primers a tancar-se i els últims a sortir de casa.

La Marta, mare d’un nen i una nena (set i nou anys), tenia tres dies a la setmana «solucionats». No s’entengui l’expressió, sol·licita, en el sentit que els deixa «aparcats» per poder encarregarse d’altres coses, tot i que admet que, efectivament, les extraescolars «ajuden molt a organitzarse». Aquests dies recull cada dia els petits a les 16.30 hores en una escola de l’Eixample. I, amb el fred que ha deixat el Filomena, es refugien a casa. «Juguem una estona, però he d’admetre que acabes per esgotar la paciència o les idees i acaben davant de la tele». El seu marit és comercial i es passa el dia viatjant per Catalunya.