Suspès el desnonament del gimnàs Sant Pau
La propietat de l’immoble fa marxa enrere i no executarà el desallotjament, previst per al 20 de gener. La nova cita per buscar solució és d’aquí a dos mesos.
L’enèsima reunió feta entre la propietat de l’immoble on s’ubica el gimnàs social Sant Pau i l’Ajuntament de Barcelona va acabar amb la suspensió del desnonament programat per a la setmana que ve. Tant els amos de l’edifici –al 46 de la Ronda de Sant Pau, a la frontera entre el Raval i Sant Antoni– com els representants del districte de Ciutat Vella van presentar propostes amb possibles solucions i van acordar donar-se dos mesos per estudiarles i tornar a parlar per donar una sortida definitiva a un conflicte que fa anys que està obert.
La funció social del gimnàs Sant Pau no va arribar amb la pandèmia, tot i que la va fer encara més imprescindible. Abans de la Covid, que va transformar el gimnàs en un espai on dutxar-se, canviar-se de roba i menjar alguna cosa, el gimnàs Sant Pau era això, un gimnàs. Un centre de salut comunitària on convivien els jubilats fent piscina a primera hora del matí amb els joves manters fent pesos, els menors migrants sense referents familiars fent boxa i les prostitutes del barri de tota la vida a les bicicletes estàtiques. On les joves mares musulmanes podien banyar-se amb els seus nadons a la piscina vestides sense ser jutjades i on es va obrir un vestidor específic perquè les persones trans no marxessin sense dutxar-se per por.
Tots aquests projectes, els de gimnàs amb ànima, que volen reprendre quan acabi la pandèmia i quan, a la fi, regularitzin la seva situació. El contracte de lloguer va acabar el 31 de juliol. ERC va demanar ahir a Ada Colau l’expropiació de l’edifici i JxCat, la seva compra.
«Buit urbà»
A més d’un gimnàs i ara un equipament especialitzat en persones sense llar, el Sant Pau és el que es coneix com un «buit urbà». Situat en un enclavament inmobiliàriament estratègic, a dos passos de l’estació de metro de Paral·lel en una direcció i de l’acabat de reformar mercat de Sant Antoni en l’altra, sobre el Sant Pau hi ha edificabilitat per aixecar una important promoció de pisos, vivendes que podrien ser públiques si l’edifici és comprat (o expropiat) pel consistori.
Tot i tenir 80 anys d’història i ser una institució al Raval, aquest vell gimnàs va saltar a les pàgines dels diaris l’octubre del 2016. I ho va fer, com ara, per evitar ser desnonat i poder seguir donant guerra (o pau, segons qui ho expliqui). Els antics gestors del gimnàs – una empresa privada– van decidir tancar-lo, i per evitar-ho, els treballadors es van convertir en cooperativa. Van agafar les regnes de l’espai i van posar el focus en el seu caràcter social. Si el fill d’una família amb pocs recursos econòmics del barri els portava les notes i eren bones, l’apuntaven a les classes sense pagar-les. I si eren dolentes, també. El Sant Pau és el temple de les segones, terceres, quartes i cinquenes oportunitats.
Aleshores [novembre del 2016] portaven sense contracte des del juliol, devien un any de lloguer i tenien una ordre judicial de desallotjament per al gener del 2017. La pressió popular –el barri es va bolcar en la defensa de l’espai– i la mediació municipal van aconseguir arribar a un primer acord amb la propietat, que va renovar el contracte un parell d’anys. Dos anys, 2017 i 2018, en què el centre va redoblar la seva funció social, arribant a tenir 900 socis sense quota, derivats per serveis socials i entitats. Les persones sense llar acudeixen ara a arreglar-se al Sant Pau, però abans ja ho feien, a fer sauna o taitxí.
Una vegada passat aquest respir i sense haver arribat a una solució definitiva, el gimnàs anunciava el tancament el maig del 2019. La pressió va salvar de nou l’espai, fins avui, que han guanyat dos mesos més. Si alguna cosa saben al Sant Pau és resistir.
L’equipament ofereix dutxes, roba neta i aliments als sensesostre