La cadena de repartiment Stuart, enxampada amb 505 autònoms falsos a Espanya
La companyia francesa deu 1,2 milions en cotitzacions a la Seguretat Social
L’empresa de missatgeria Stuart ha passat a formar part de la llista de companyies que ocupen falsos autònoms, segons el parer de les autoritats laborals. Aquesta firma, que es dedica als repartiments a domicili, ha sigut caçada per la Inspecció de Treball ocupant 505 falsos autònoms com repartidors. És per això que deu al fisc 1.205.772,23 euros, en concepte de cotitzacions retardades a la Seguretat Social, després de dues actuacions el 2019 i 2020 a Barcelona i Madrid, tal com ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. Stuart s’afegeix així a la llista negra d’empreses de plataformes censurades per Inspecció, com Glovo, Deliveroo, Amazon o UberEats, que entre totes deuen més de 25 milions d’euros a l’erari públic per les seves males pràctiques laborals.
Els repartidors de les motxilles blaves de Stuart també són falsos autònoms, segons han interpretat els inspectors de Treball després de les seves indagacions a Barcelona (primer) i a Madrid (després). La més recent i de més magnitud, tancada al desembre, és la de la capital madrilenya, i les dues resolucions són pioneres, ja que fins ara no havia transcendit cap actuació sobre el model laboral de Stuart. EL PERIÓDICO ha pogut confirmar que les dues actuacions, fruit de les denúncies dels sindicats UGT i IAC (aquest, amb assessorament legal del Col·lectiu Ronda), ja estan pendents de judici als tribunals socials. Cosa que deixa paralitzats els efectes de les actes d’Inspecció fins que no hi hagi sentència en ferm.
«Des de Stuart respectem qualsevol procés judicial que es porti a terme i les decisions que es prenguin després de la seva resolució», afirmen fonts de la companyia, les quals afirmen tenir constància d’un nombre inferior de riders involucrats. Les informacions a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyalen 397 riders detectats a Madrid i uns altres 108 a Barcelona. «Sempre hem advocat per l’elaboració d’un marc regulatori adequat
Glovo, Deliveroo, UberEats i Amazon deuen a la Seguretat Social més de 25 milions d’euros per males pràctiques
a les noves dinàmiques del treball a demanda», afegeixen.
Model en dubte
Stuart és una companyia fundada el 2015 a França i que opera des del 2016 a Espanya. També tenen presència al Regne Unit. La firma està especialitzada en repartiment en l’última milla i els seus missatgers transporten «tota mena d’enviaments», segons explica la companyia en la seva pàgina web. Des de menjar a domicili, fins a roba, passant per paqueteria clàssica entre empreses. I el sistema laboral és similar a l’implementat per competidors del sector, com Glovo, Deliveroo o UberEats.
Els seus repartidors han d’estar donats d’alta com a autònoms, posen ells la bicicleta o la moto per repartir, així com el telèfon mòbil per connectar-se a l’aplicació i rebre comandes. I la remuneració que reben varia depenent del nombre de quilòmetres recorreguts, amb una tarifa de 4,84 euros per un desplaçament de 3,5 quilòmetres.
Des de la plataforma sindical RidersXDerechos denuncien que l’Associació Professional de Riders Autónomos (que comparteix la tesi de l’empresa que els riders sí que són autònoms) va intentar torpedinar les indagacions d’Inspecció. L’entitat va facilitar als treballadors investigats un formulari amb les respostes ja predefinides per donar una mateixa versió davant els inspectors, amb la voluntat d’orientar la sentència d’Inspecció a validar la categoria d’autònoms dels repartidors. APRAM replica que ells únicament «van assessorar» els seus associats i els van instar a «dir sempre la veritat».
A l’espera de comanda
Un model que la companyia ven com a «flexible» i que permet uns «ingressos ràpids», en el qual els riders es connecten a l’aplicació i esperen que la mateixa els assigni feina. I cobren segons comanda, independentment del nombre d’hores que estiguin connectats esperant-ne. L’esquema, a grans trets, coincideix amb d’altres de ja censurats prèviament per Inspecció de Treball, com el d’UberEats.
Aquest model laboral implica una menor obligació de l’empresa envers els repartidors (no els paga vacances, ni assegurança social, ni el cost de l’equip, entre d’altres) i amb la Seguretat Social, ja que trasllada aquest cost als treballadors. Segons UGT, el 2019 el fisc va deixar d’ingressar uns 93 milions d’euros anuals a causa del model laboral d’aquestes empreses. Xifres que presumiblement serien avui dia superiors, a causa de la intensa expansió que ha experimentat el sector en els últims anys. Abans de la pandèmia, l’ocupació a les apps de repartiment creixia al 6,7%, un ritme més de dues vegades superior al que es mou el mercat laboral en el seu conjunt.
La policia laboral va considerar en l’esmentat cas l’especial pes de l’algoritme en tot el procés, ja que només gràcies a aquest podien arribar a un públic de tal magnitud.