Un gran futur que ja és passat
Angela Merkel Durant 16 anys, la cancellera alemanya ha governant l’economia més puixant d’Europa i ha sigut líder indiscutida del seu partit, a més d’un factor d’unió i estabilitat per a la UE. La fórmula de l’èxit no és cap altra que la d’exercir la política amb una mirada diferent: humana i de llarg abast.
Amb la Covid, no ha repetit l’error de defensar amb afany l’austeritat, com sí que va fer durant la crisi de l’euro
Tardor del 1990. Una Alemanya que vivia una reunificació exprés es disposava a commemorar el primer aniversari de la caiguda del mur de Berlín. El llavors Govern de Bonn mostrava a uns periodistes com s’enfonsaven els murs físics, polítics i psicològics que s’havien alçat des del Bàltic fins a la llavors Txecoslovàquia. A Berlín, el programa de la visita contemplava, entre altres trobades, una amb representants de la CDU, la Unió Demòcrata Cristiana, de l’Alemanya comunista, l’RDA. Se’ns va informar que entre els assistents hi hauria una jove de l’Est amb un gran futur en el partit.
La trobada va tenir lloc en el que semblava una sala parroquial, on la severitat luterana s’afegia a la sobrietat del socialisme real. I allà era ella. Asseguda en una butaca, amb el cap una mica enfonsat entre les espatlles, aspecte mongívol i parca en paraules, cosa que feia dubtar sobre aquell futur que se’ns va anunciar. Qui portava la veu cantant era Helmut Lück, portaveu de la CDU a l’Est, eufòric per la velocitat de la reunificació i per la recent incorporació a les files democristianes de membres del partit que va ser un dels ariets de la revolta anticomunista, Despertar Democràtic, com Angela Merkel.
Que aquella jove causés tan poca impressió diu molt poc de la perspicàcia de qui escriu. Al contrari, diu molt, moltíssim, d’aquella dona que avui, tres dècades després, ha estat al capdavant de la cancelleria durant 16 anys governant l’economia més puixant d’Europa, ha sigut líder indiscutida del seu partit, i un factor d’unió i estabilitat de la Unió Europea. La fórmula de l’èxit no és cap altra que la d’exercir la política amb una mirada diferent, una mirada humana i de llarg abast, amb els peus ben ferms a terra, sense sucumbir a la frivolitat o a l’arrogància.
La imatge d’aquella jove que semblava a la defensiva el 1990 me la va recordar Stefan Kornelius, autor d’una biografia autoritzada de Merkel, quan diu que la seva educació com a filla d’un pastor protestant en un país oficialment ateu com Alemanya oriental «li va ensenyar a estar asseguda a la taula, a esperar i a ser conscient que en qualsevol moment podien ser espiats». I també quan l’autor cita les mateixes paraules de la cancellera sobre el silenci: «Aprendre quan quedar-se callat era un gran avantatge a l’RDA. Era una de les nostres estratègies de supervivència».
Signe de solidesa
No hi ha gaires polítics que considerin públicament la indecisió com una virtut i no pas un defecte, que analitzar tots els aspectes d’una situació sigui signe de solidesa i de seguretat. Ella sí. Ho explica un altre biògraf, Matthew Qvortrup, que recull les seves paraules: «Soc bastant bona quan cal prendre una decisió, però necessito una mica d’embranzida i m’agrada –si és possible– pensar abans de llançarme. Sempre m’agrada saber què em passarà, encara que això em resti espontaneïtat». A Merkel sempre se li retraurà, i amb raó, la seva tossuda defensa de l’austeritat durant la crisi de l’euro, actitud que li va valer comparacions caricaturesques amb Hitler, un vampir o Terminator. Però també és cert que va evitar caure en el mateix error davant la crisi generada per la Covid, trencant el credo que impedia la mutualització del deute amb la creació d’un fons anticrisi de la UE. I abans, ja havia donat una lliçó de dignitat al permetre, l’agost del 2015, l’entrada de refugiats durant la crisi originada per la guerra de Síria. Cap altre país europeu va secundar aquell gest que va tenir un cost polític. No obstant, impertèrrita, i després de mesurar bé les seves paraules en resposta a un Viktor Orbán que demanava el tancament de fronteres, va dir: «He viscut molt temps darrere d’un mur. No és una cosa que vull repetir». He tornat a veure de prop la dirigent diverses vegades. Sem-pre al Festival de Bayreuth. En la inauguració, la cancellera Merkel trepitja l’alfombra vermella i s’asseu a la llotja d’autoritats. Els dies següents, la ciutadana Merkel ocupa la seva butaca entre el públic. ¡L’ensurt que es va emportar un amic malagueny al veure qui tenia al costat! I que agraït que va estar quan li va recollir del terra un document que li havia caigut .