L’assalt al Capitoli torna el focus a la infiltració d’ultres en la policia i l’exèrcit
> Almenys 32 membres de cossos de l’ordre van participar en la manifestació del dia 6 a Washington i 13 estan sota investigació
Dues policies en actiu de l’estat de Virgínia i dos veterans d’Alabama i Texas han sigut imputats amb càrrecs per la seva participació en l’assalt del 6 de gener al Capitoli. Són la punta d’un iceberg que està fent tornar ara el focus sobre un problema real i no afrontat als Estats Units: l’auge i la infiltració de l’extremisme i el supremacisme blanc entre les forces de l’ordre i les Forces Armades, així com la creixent expansió d’aquestes ideologies ultres entre els veterans. Uns i altres han sigut objectius centrals en els esforços de reclutament de grups extremistes i milícies com els Oath Keepers.
Almenys 32 membres d’agències de l’ordre de 15 estats van participar en la manifestació, segons un recompte de The Appeal, i 13 estan sota investigació segons The Washington Post. Entre els agents de la policia del Capitoli dos han sigut suspesos (un que es va fer un ‘selfie’ amb els assaltants i un altre que amb una gorra de Make America great again els donava direccions) i més d’una dotzena són investigats.
Són uns números que, com declara al Centre d’Integritat Pública Devin Bughart, de l’Institut per a la Investigació i Educació sobre Drets Civils, «haurien d’obrir els ulls als nord-americans sobre que profund que han arrelat els esforços de grups d’extrema dreta d’infiltrar-se en les agències de l’ordre i les forces armades».
Alerta militar
No són només observadors i estudiosos externs els preocupats pel fenomen. El Pentàgon, on al desembre el secretari de Defensa havia ordenat precisament una revisió de «les actuals polítiques, lleis i regulacions relacionades amb la participació de membres en servei en activitats extremistes o grups d’odi», investiga almenys una militar en actiu que dirigia un grup d’unes 100 persones durant els fets del 6 de gener.
Però el que va cridar més l’atenció va ser l’inusual memoràndum que dimarts l’Estat Major de la Defensa va distribuir entre les tropes. «Qualsevol acte per alterar el procés constitucional no només va contra les nostres tradicions, valors i jurament; va contra la llei», deia el document, esgarrifós només per haver de ser emès.
Lentitud del Pentàgon
El Pentàgon és lent a l’hora d’identificar el problema i combatre’l malgrat la seva extensió: segons una enquesta del Military Times, l’any passat més d’un terç del personal militar en actiu i més de la meitat del que pertany a minories van dir haver sigut testimonis directes d’expressions de nacionalisme blanc i/o racisme. I quan l’especialista en grups d’extrema dreta de la Lliga Antidifamació Mark Pitcavage va testificar al Congrés i va enumerar una tirallonga d’exemples de militars radicalitzats (uns que es van oferir a fer entrenament amb explosius o sobre com atacar activistes d’esquerres, d’altres que van anar amb autorització a Ucraïna per entrenar una milícia de dretes o un guàrdia nacional de Florida que va fundar un grup neonazi), va denunciar: «Que gairebé tots fossin inicialment exposats per periodistes o activistes antiracistes és un altre senyal problemàtic que les branques de les forces armades poden no estar participant en un escrutini suficient de si mateixes».
Alguns a les Cambres exigeixen acció després de l’assalt al Capitoli. Tammy Duckworth, veterana de combat que va servir a l’Iraq, va enviar una carta al secretari de Defensa en funcions, Christopher Miller, assegurant que «preservar l’ordre i la disciplina requereix que les Forces Armades extirpin els extremistes que hi ha infiltrats a l’exèrcit i amenacen la nostra seguretat nacional». El seu col·lega a la Cambra baixa Jason Crow, també militar retirat, ha parlat de «crisi» i ha arribat a demanar al secretari de l’Exèrcit de Terra que revisi l’historial de totes la tropes que es desplegaran en la presa de possessió de Joe Biden «per assegurar que no siguin simpatitzants de terroristes domèstics».
La Junta de l’Estat Major va emetre un inaudit recordatori a les tropes dient que han de complir la llei
La policia, sota sospita
També la policia, que va fer ús excessiu de la força durant les protestes contra la injustícia racial l’any passat, està especialment sota la lupa, tot i que ja des del 2006 l’FBI alerta que membres de grups supremacistes blancs organitzats, l’amenaça terrorista interna més gran del país, han treballat per infiltrar-se en agències i sovint tenen «enllaços actius» amb la policia.
Que alguns dels agents suspesos o investigats per participar en l’assalt estiguessin fora de servei no rebaixa el problema. «Als ciutadans els costa creure que les decisions que prenen fora de servei no impacten en les preses quan estan de servei», va declarar a The Washington Post Andrew Walsh, número dos de la policia de Las Vegas.
Durant l’Administració de Donald Trump, que el 2017 va arribar a dir als agents que no es preocupessin per fer servir la violència en els arrestos, s’ha fet marxa enrere a reformes policials per investigar violacions de drets civils. Trump va rebre recolzament electoral de molts sindicats de policia.