El trumpisme segueix viu
L’encara president dels Estats Units té la imatge malmesa, però el seu discurs compta amb gran suport entre les bases republicanes. El país entra en un període d’inestabilitat en què seran possibles els assassinats de polítics, com el de Martin Luther King.
Després d’un segon impeachment, interruptus fins que voti el Senat, Donald Trump deixarà aquest dimecres el càrrec de president dels EUA com si no hagués passat res. La seva imatge està malmesa, però no el seu discurs. Segons una enquesta de YouGov realitzada el mateix dia de l’assalt, el 68% dels republicans afirmen que el que va passar no representa una amenaça per a la democràcia. Un de cada cinc votants de Trump està d’acord amb el que va passar, segons la mateixa enquesta.
El president sortint va obtenir 74.223.744 vots al novembre. Un procés de destitució exprés amb sortida immediata del Despatx Oval era imprescindible per desinfectar la ferida. S’ha perdut una oportunitat extraordinària. El que va passar no deixa de ser un gest, un acte publicitari que permet titular que Trump és l’únic president de la història dels EUA que ha passat per dos impeachments.
Les investigacions policials dibuixen un quadro preocupant. Sabem que l’FBI va advertir el dia anterior del perill d’una «guerra» a Washington davant l’arribada de milers de radicals protrumpistes, i que ningú va fer res per protegir els legisladors. Ni tan sols durant l’atac. Part dels supremacistes estaven organitzats i coordinats amb persones que es trobaven dins del Capitoli. No va ser una turba descontrolada. Tenien plans de segrestar diversos congressistes. Un dels crits que es va escoltar era «pengeu Mike Pence».
Alarmes desateses
Deu republicans van estar a favor de l’impeachment, uns altres 197, en contra. Els seus motius es redueixen a dos: covardia –por que Trump els assenyali i la massa els ataqui a casa o al carrer–, i concordança ideològica. El senador Josh Hawley, de Missouri, un dels que va incitar a la rebel·lió, segueix amb la cançó del robatori electoral. Si el Congrés dels EUA no és capaç de sentenciar Trump i expulsar de les cambres els implicats en l’intent de cop, estaran ajudant a liquidar la democràcia al seu país.
En uns anys, quan tinguin un dictador, Hawley o qualsevol altre supremacista blanc que creu en teories conspiranoiques, i mirem enrere, descobrirem que hi va haver prou alarmes que molts no van voler escoltar. Tot arrenca a la campanya contra Hilary Clinton, quan Trump va dir que podia disparar a algú a la Cinquena Avinguda i no li passaria res. Des de l’impeachment fallit del 2019, l’encara president es creu per sobre de la llei.
Això no ha acabat; en realitat, acaba de començar. L’FBI ha advertit que els grups supremacistes blancs tenen plans d’atacar els capitolis dels 50 estats. Es basen en les converses que flueixen per internet. Moltes s’han desplaçat de Twitter a Telegram i altres plataformes. És possible que no succeeixi res aquest diumenge, ni dimecres a la presa de possessió de Biden-Harris, però per a aquests grups el que va passar al Capitoli ja és un èxit i una inspiració. Tornaran a intentar-ho quan s’abaixi la guàrdia.
Un virus anomenat QAnon
El Tea Party va radicalitzar el Partit Republicà el 2009, llançant-lo a un liberalisme extrem; ara el virus es diu QAnon, una secta que veu Trump com un guerrer messiànic que entaula una batalla contra el Mal, amb dimonis concrets: Soros, Obama, Hilary, Gates i el 5G. Creixen en un país en crisi en què una part de la població blanca, rural, cristiana i racista se sent desplaçada i abandonada per les institucions.
L’atac del Capitoli alerta de la penetració de grups radicalitzats en la policia i en les Forces Armades, i anticipa problemes greus. Els republicans pro-Trump afirmen que l’impeachment aprofundeix la divisió. ¿Seria millor deixar tranquil el cap intel·lectual dels assaltants perquè continuï creient que és impune, que mai paga pels seus excessos? ¿Caldria alliberar també els detinguts amb en nom d’aquesta unitat?
Joe Biden i Kamala Harris iniciaran el seu mandat en un país en què una part de la població i dels seus polítics han perdut els amarratges morals. S’enfronten, a més, a una pandèmia que ha matat prop de 400.000 nordamericans i a una crisi econòmica amb centenars de milers de negocis en fallida.
Els EUA entren en un període d’inestabilitat en què seran possibles els assassinats de polítics, com el de Martin Luther King. Alguns congressistes s’han afanyat a comprar armilles antibales i demanen vehicles blindats. Per restituir l’ètica de la democràcia és essencial que el president sortint i els seus aliats més pròxims acabin a la presó. Una cosa que, sens dubte, no succeirà. God bless America. Ho necessitarà.