El PSC carrega contra el decret de la pròrroga electoral

> Els socialistes el qualifiquen de «nyap» i temen que es canviïn les regles de joc

majoritari –UGT i CCOO– van estar fins a l’últim moment defensant la necessitat de mantenir la data dels comicis. Segurament són les organitzacions que millor poden radiografiar –exceptuant les entitats de tall social i solidari com Càritas, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, etc.– la greu situació econòmica i social que s’amaga darrere de les compareixences dels governants i dels epidemiòlegs.

Un marc d’estabilitat

La seva vehemència per mantenir les eleccions no obeïa a consignes polítiques i tampoc a la creença que un nou Executiu obrarà el miracle dels pans i els peixos. Simplement són conscients de les dades, de les projeccions econòmiques per als pròxims mesos i que és més necessari que mai un marc d’estabilitat a llarg termini per poder iniciar la remuntada. De la mateixa manera que és imprescindible la màxima atenció i el talent per aconseguir les millors cartes en el repartiment dels fons europeus, que corren el risc de convertir-se en can seixanta, si és que encara pot escriure’s aquesta expressió. L’ajornament no suposa cap restricció democràtica que qualsevol altra de les que ja venim suportant des que els governs van decidir que per fer front a la pandèmia era necessari limitar o suspendre els drets fonamentals. Així que són ridícules les afirmacions del ministre de justícia, Juan Carlos Campo, en aquesta direcció. Més tenint en compte que Galícia o País Basc són precedents recents, amb el beneplàcit del Govern espanyol, en l’ajornament d’unes eleccions per raons pandèmiques.

No és necessari gastar les grans paraules amb raonaments tan petits com els del ministre. No. El veritable problema d’allargar tres mesos més l’actual situació és que, en les pitjors circumstàncies i amb els pitjors indicadors per al futur més pròxim, Catalunya està sense Parlament, sense president, sense lideratge i sense projecte. En plena tempesta perfecta el país ha quedat reduït a rodes de premsa vanes en les quals Dupond i Dupont – llegeixi’s Budó i Aragonès– entonen un pesat i repetitiu «jo, encara diria més» sense dir, en realitat, res en absolut.

nEls especialistes en lleis del PSC es posen les mans al cap. A jutjar pel seu criteri, el decret del Govern pel qual se suspenen les eleccions del 14 de febrer i s’anuncia nova data per al 30 de maig és un «nyap» perquè deixa la nova data a mercè de les dades epidemiològiques i genera una gran inseguretat jurídica. Segons el seu parer, es deixa en mans del Govern la concreció o no de la nova data.

A més, el PSC tem que en el decret de mesures complementàries, el que concretarà què pot mantenir-se i què pot canviar respecte al 14-F, s’obrirà la veda perquè es presentin noves candidatures i es forgin noves coalicions. «Seria una presa de pèl», afirmen els socialistes, que exigeixen no modificar res del que ja s’ha iniciat per al 14-F. En qualsevol cas, el PSC no només valorarà la qüestió legal sinó les repercussions polítiques a l’hora de decidir si recorre contra la nova data electoral.

Mentrestant, el Govern segueix de prop els moviments del PSC. El conseller d’Exteriors, Bernat Solé, va aprofitar una entrevista a Rac-1 per demanar als socialistes catalans que no presentin batalla legal per «responsabilitat» i perquè no sigui un tribunal qui decideixi si es pot votar.

n