Avaluem el que fan

Vivim moments dificilíssims i la percepció ciutadana majoritària és que ni les institucions ni els polítics estan –molts d’ells– a l’altura, just quan més se’ls necessita. Però és absurd deduir d’això que «tots els polítics són iguals» (no és cert en cap dels grups humans, ¿per què hauria de ser-ho en aquest?). Alguns responsables ens poden haver decebut, però és fàcil comprovar que moltes persones es deixen la pell honestament en l’activitat política, tant dins de les institucions com des de fora, en mil batalles. I sense fer referències concretes, és evident que s’estan aprovant mesures molt diferents en unes i altres administracions, en funció de qui governa ara o de qui ho havia fet abans.

A més, la majoria de persones no tenim ni patrimoni ni contactes prou importants com per defensar només els nostres interessos més generals. Alguns ho poden arreglar amb unes trucades a persones influents, però a la resta només ens queda la denúncia als mitjans i a les xarxes socials, les campanyes de mobilització solidària (sindical, veïnal...), i la gestió política que puguin fer els responsables que sí que opten per defensar els interessos col·lectius, que n’hi ha.

De tots els poders (econòmics, polítics, mediàtics, judicials, militars...) el poder polític és l’únic que podem escollir, votant a les eleccions. ¿De veritat ens és igual qui ho gestioni? En les pròximes eleccions del Parlament de Catalunya, avaluem el que han fet uns i d’altres, recordem els temes que més ens preocupen i no menyspreem la nostra capacitat d’incidir, perquè tiraríem pedres sobre la nostra pròpia teulada.