Una ciutat òrfena
Encara que no ho sembli, l’escriptor Eduardo Mendoza també fa anys. Va ser dilluns passat. El mateix dia que va participar en un debat al Palau Macaya en què es va parlar sobre la Projecció cultural de Barcelona. Mendoza, que va viure 11 anys a Nova York i ha passat també etapes a Londres, veu la nostra ciutat «una mica aturada» i té la sensació que se n’està expulsant la gent jove. En fi, que aquest any s’ha quedat sense celebrar el seu aniversari amb la colla d’amics canalles que abans de la pandèmia es reunien una vegada al mes.
Ara, el premi Cervantes passa moltes hores a casa i, gràcies a això, m’explica en primícia que acaba d’entregar el tercer llibre de la seva trilogia. Després de l’èxit d’El rey recibe, amb més de 100.000 exemplars venuts, i d’El negociado del yin y el yang, ja ha acabat la tercera novel·la. «Està previst que surti a la primavera». No em revela el títol.
Gràcies a Maragall
Amb Mendoza parlem de Pasqual Maragall que, capricorn com ell, ha fet 80 anys aquesta setmana. «Tenia un talent extraordinari, una gran visió de futur i sabia delegar. Barcelona encara és gran gràcies a Maragall». Ho diu una persona que el va tenir allotjat a casa seva a Nova York el 1973, quan l’exalcalde estudiava a la prestigiosa New School for Social Research. Almenys aquesta maleïda pandèmia ens ha portat una nova novel·la d’aquest home tranquil, savi i educat. Un gentleman que ha aprofitat el confinament, però que s’ha avorrit molt amb el Barça. Bé, com tothom.
En el debat també hi era Miquel Roca que, després de nou anys, ha deixat el seu càrrec de president del MNAC en favor de l’empresari joier i mecenes Joan Oliveras. Roca, va ser contundent en relació amb la possibilitat d’allotjar un Museu Hermitatge a Barcelona. «Estic rotundament en contra de gastar diners amb nous museus quan els de la ciutat estan empobrits». Queda està.
Dimecres vaig coincidir amb l’editora Ester Pujol. No para. Anava camí de la llibreria Documenta,