La màgia (o el malson) de donar a llum
La pel·lícula de Netflix ‘Fragmentos de una mujer’ inclou un pla seqüència de mitja hora que ens obre les portes a la intimitat d’un part natural a casa. El moment de l’infantament s’ha situat en el centre del relat cinematogràfic en poques però poderoses
gairebé com a forma d’activisme, de rebel·lió davant les empentes del sistema opressor per néixer i existir en total llibertat fora d’ell.
Entre les propostes més radicals es troba sens dubte la de Naomi Kawase a Naixement/Mare (Tarachime) (2006), que va filmar el seu propi part amb una càmera de 16 mil·límetres i que va tenir una continuació a Genpin (2010), en la qual inclou una dimensió filosòfica entorn de la vida i la mort, el principi i el final, que s’acaba convertint en un manifest alhora xintoista i feminista.
En el terreny de la ficció trobem un ventall de parts d’allò més variat: el de Penélope Cruz en un autobús a Carne trémula amb l’ajuda de Pilar Bardem com a inesperada llevadora al crit d’«¡empeny, empeny!»; el d’Hijos de los hombres, en un món envaït per la infertilitat en el qual per primera vegada en molt temps se sent plorar un nen; poètics, com el d’El blues de Beale Street; atàvics, vegeu Apocalypto; realistes malgrat trobar-nos en un thriller, com a Quien a hierro mata; que s’encarreguen de configurar tota una mitologia, com el de Padme Amidala portant al món Luke Skywalker i la princesa Leia a Star Wars III: La venjança dels Sith; o la cesària gore a mossegades de Bella (Kristen Stewart) a Crepuscle.
El cine de terror ha donat en aquest sentit imatges icòniques.
La llavor del diable va introduir moltes de les pors femenines sobre la maternitat i totes les dosis d’estranyesa que pot generar. A
Un lloc tranquil, Emily Blunt havia de donar a llum sense emetre cap so perquè era precisament el que activava el radar de l’espècie alienígena que havia envaït el planeta. A Madre!, Jennifer Lawrence havia de refugiar-se d’una turba de fanàtics per parir mentre la casa tremolava amb cada contracció.
No oblidem tampoc el que suposa tenir un nadó zombi, com passa a Amanecer de los muertos, tot i que el cas més extrem és potser el d’Al interior,
film en el qual una dona embarassada es practica una cesària amb les mateixes tisores amb què la seva agressora pretenia obrir-li la panxa per quedar-se amb el nounat.
nEl cine de terror ha donat imatges icòniques, des de ‘La llavor del diable’ fins a ‘Al interior’