Alguna cosa més que un simple títol menor
És el menys important. Però Koeman, que confia tenir Messi contra l’Athletic, està necessitat de trofeus. Per petits que siguin.
Ni si es pogués, ningú sortiria al carrer per celebrar una Supercopa d’Espanya, un trofeu que sempre ha sigut menor. El més insignificant, per molt que el Madrid fa justament un any adquirís velocitat de creuer cap a la Lliga postpandèmia i Ernesto Valverde hagués de fer, de manera precipitada, les maletes camí de casa seva. El Barça, com va reconèixer ahir Sergio Busquets, un dels seus capitans, està vivint «una situació límit» en aquests mesos, pendent de tantes i tantes coses (l’elecció del nou president es retarda del 24 de gener al 7 de març, lloc a què aspiren Laporta, Font i Freixa; el futur de Messi; la ruïna econòmica del club...) que aixecar una Copa, tot i que sigui petita i súper, li donaria un missatge d’alegria.
La institució està tan necessitada que es pren molt seriosament la final amb l’Athletic de Marcelino, el tècnic que, precisament, el va derrotar en la final de Copa del 2018, dies després d’Anfield, un dels orígens del caos. Llavors era entrenador del València, ara dirigeix el club basc. «No s’ha de motivar per a una final. Ni tampoc pressionar els jugadors», va admetre Koeman. «No és el títol més important, però és un títol», es va encarregar després de recordar el tècnic, que va assumir
l’agost passat el depressiu Barça que es va autodestruir a Lisboa. Un club que no pot gastar-se ni un sol euro en aquest mercat hivernal per reforçar una plantilla descompensada, desequlibrada i amb forats encara buits.
«He sentit que diuen que estic descontent, preocupat i altres coses. Doncs no. Estic bé, estic content. Sé les limitacions econòmiques que té el club. Si no és possible, doncs seguirem endavant amb el que tenim», va afirmar Koeman, assumint el no a Eric García, el central del Manchester City, que necessitava per enfortir la seva defensa, que estarà integrada avui, si no es recupera Dest a temps, per Mingueza, un central de 21 anys reconvertit a lateral dret, al costat d’Araujo, un altre jove central del filial (21), Lenglet i Jordi Alba. Hi haurà, per tant, molt debutant en una final, per petita que sigui, amb la samarreta blaugrana. Pedri i De Jong s’uneixen a aquesta llista en un Barça que comença a emetre senyals positius en el seu joc amb quatre victòries consecutives. Amb i sense Messi.
Els músculs del capità
Aquesta és la gran preocupació de Koeman. Saber si tindrà aquesta nit a La Cartuja sevillana «el millor jugador del món». El tècnic manté «esperances» que es recuperi a temps de les molèsties musculars que pateix a la seva cama esquerra. Messi va causar baixa en la semifinal contra la Reial, que va portar al límit els blaugrana, sostinguts per les infal·libles mans de Ter Stegen i la sorprenent sang freda de Riqui Puig en el cinquè i decisiu llançament de la tanda de penals.
«Leo coneix el seu cos, a veure com reacciona. Si ell no hi és, ens falta alguna cosa», va apuntar Koeman, conscient que «la creativitat i efectivitat» que caracteritzen el capità podrien ser una arma decisiva per aixecar aquest primer títol després de mesos
«Tenim esperança que Leo hi pugui ser. Ell coneix el seu cos, a veure com reacciona»
d’abstinència en un club que viu instal·lat en la provisionalitat. Però, com a mínim, veure Messi rondar per La Cartuja, a l’espera del que determini el dolor al bíceps femoral, va suposar per al Barça, famolenc com està de bones notícies, una petita dosi de calma.
Aquesta nit es resoldrà la gran pregunta. Una final ¿amb o sense
Leo? Mentrestant, Koeman, a l’espera de tenir un president amb qui dialogar, no es fia de l’Athletic. «És una oportunitat més per demostrar que som un equip fort i que estem anant pel bon camí», va remarcar el tècnic, que ja li va comunicar al representant de Neto que no se n’anirà del Barça a l’hivern. Els joves poden sortir; Neto, no.
«No s’ha de motivar per a una final. No és el títol més important, però és un títol»