Desamparats

Els governs, tant el central com els autonòmics, han decidit deixar-nos caure. El Govern andalús ha donat ajudes puntuals al lloguer de 1.200 euros, però per a l’hostaleria puja als 4.000 euros (és un únic pagament des del març, no és gaire, però és alguna cosa). I jo soc hotelera. Però estic fora de tota consideració. Aquests 4.000 euros no m’inclouen. Tot el que té a veure amb els hotels, hostals i pensions s’ha oblidat, menys a llocs concrets com les Canàries i les Balears. Ningú es planteja que la majoria dels allotjaments no hem pogut obrir des del març. Ja es venen hotels i hostals a preu de saldo. Les grans cadenes i els fons voltor compren hostals i hotels arruïnats, sabent que d’aquí a uns anys els obriran, quan els petits hàgim desaparegut (per cert, continuem pagant impostos tot i que no obrim).

Els governs no se n’adonen (vull pensar) que els beneficis nets d’aquestes empreses multinacionals no es queden on es generen, ni a la localitat, ni a la regió, ni al país. Estan venent part de la nostra riquesa com a país.

Això és un crit d’auxili davant aquest desemparament total de les persones que tenen un petit negoci d’aquest tipus. I si continuen sense fer res, els nostres hotels (parlo com a ciutadana) ja no seran nostres mai més i rere cada allotjament hi haurà una gran empresa amb uns beneficis que se n’aniran fins i tot a altres continents.